.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 8 de juliol del 2012

Igualada, una ciutat entre ombres i llums

Avui ha finalitzat a Igualada un gran espectacle, el 16th European Balloon Festival 2012 (a la foto, d’ahir, el moment espectacular de l’enlairament simultani de la quarantena de globus que hi ha participat enguany). El calendari de la capital de la comarca de l’Anoia té indiscutiblement dues dates que destaquen sobre la resta, i que d’alguna manera marquen el ritme mediàtic de la ciutat. La primera és sempre una data fixa, el 5 de gener al vespre, amb l’arribada dels Reis. La segona és una data variable de primers de juliol, el dissabte de l’European Balloon Festival. Enguany, en la seva setzena edició, va ser ahir, 7 de juliol. Sis mesos, unes climatologies absolutament oposades i uns continguts que res tenen a veure l’un amb l’altre separen aquests dos grans esdeveniments que situen Igualada en el mapa dels mitjans de comunicació. La més que centenària festa dels Reis és de caire local i molt nostrada, i normalment no va més enllà de l’àmbit informatiu igualadí i català. En canvi, el festival europeu de globus aerostàtics és de caire internacional i en només setze anys s’ha convertit per mèrits propis en un clàssic del calendari del sector, i cada any és notícia arreu del món.

Però per situar-nos una mica en el context geogràfic que tractem avui, cal potser recordar que l’Anoia és una de les comarques catalanes més deprimides. Així, ostenta el trist rècord de tenir la taxa d’atur més alta i la de menys renda per càpita de tot Catalunya. En aquestes darreres dècades s’han produït grans canvis en l’activitat econòmica de la zona i, dissortadament, els negatius superen de bon tros els positius. Dels dos sectors industrials de llarga tradició igualadina, les adoberies de pells i les fàbriques de gènere de punt, les primeres han quedat molt reduïdes en número d’empreses, tot i que algunes que han sobreviscut s’han sabut reinventar en productores de curtits pel sector del gran luxe que, actualment, funciona força bé arreu del món. En canvi, amb molt poques excepcions la majoria de les fàbriques de gènere de punt ha acabat desapareixent del mapa degut a la competència asiàtica.

A més a més i per acabar de donar una idea de la difícil situació, l’ajuntament d’Igualada és un dels més endeutats de Catalunya. Així, amb gairebé quaranta mil habitants Igualada té un deute heretat de seixanta milions d’euros, és a dir, 1.500 euros per habitant. Això es tradueix en que, tenint en compte la disminució d’ingressos municipals degut a la crisi econòmica, l’ajuntament ha de dedicar els pocs recursos disponibles a pagar els sous dels empleats municipals (a més a més, caldrà aprimar l’estructura administrativa de la ciutat), els interessos del deute i, si en sobren, a amortitzar una part del capital per tal de deixar la ciutat una mica més endreçada als governants que vinguin després.

Amb aquest panorama, però, també hem de parlar d’algunes noticies positives, les llums que es mencionen en el títol d’aquest article. Així, en els darrers anys i gairebé del no res han sorgit a Igualada noves empreses de gran èxit, que han tingut i tenen una clara vocació exportadora. Centrats avui en el món dels globus aerostàtics cal mencionar l’empresa igualadina Ultramagic que és, en vendes, el segon fabricant del món d’aquests artefactes (fabriquen, venen i cobren un centenar de globus cada any), tot i que en innovació tecnològica podríem dir, sense por a equivocar-nos, que és la primera empresa del sector. Casos d’èxit com el d’Ultramagic i d’altres ens fan pensar que Igualada no és només una ciutat amb un gran passat i actualment amb moltes ombres sinó que té un futur prometedor. Les administracions públiques, però, no haurien de posar tantes traves administratives, burocràtiques i de tota mena a les iniciatives empresarials privades sorgides des de la societat civil. De vegades un excessiu afany de protagonisme per part de determinades administracions públiques fan més nosa que servei al normal i molt desitjable desenvolupament econòmic de la nostra societat.

4 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Durant força anys he tingut un negoci de col·leccionisme de pins i insignies. La temàtica dels globus aeroestàtics és una de les més populars i boniques.
I Alburquerque i Igualada, dos referències que tothom coneix en sel sector.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Al balloonfiesta.com d'Albuquerque s'han arribat a aplegar fins a mil globus, però actualment "només" n'hi van uns 600. A Igualada són més moderats, l'any amb més concurrència van ser una cinquantena, que ja és força espectacular.

Galderich ha dit...

En motiu de ser la festa major van portar a la ràdio, no recordo a quina, unes quantes persones d'Igualada.

Van comentar precisament aquesta situació que dius de veure com van desapreixent les fàbriques d'Igualada i els problemes que això provoca.

En fi, esperem que com a comarca millori encara que no sabia que fos la que pitjor estava.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Doncs sí, esperem-ho, perquè amb l'Anoia hi estic especialment vinculat, tant familiarment com professionalment.