.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 11 de desembre del 2012

L’aprofitament dels animals

Hi ha persones que són convençudament vegetarianes, poques però n’hi ha. Consideren que, havent-hi opcions alimentàries alternatives a la carn, sacrificar un animal per alimentar-se no és correcte. Res a dir, tota la meva simpatia pels vegetarians, fins i tot per aquells que han renunciat a menjar-se un entrepà de pa amb tomàquet i truita a la francesa. N’he conegut molts arreu del món i, tot i que no m’han convençut mai de les bondats de la seva opció alimentària, els hi tinc un gran respecte. N’hi ha d’altres, però, i m’atreviria a dir que són -som- la majoria, que de tant en tant mengem carn. Carn de cangur, d’ànec, de xai, de vaca, de gall dindi, de cabrit, de conill, de bou, de pollastre, etc. I això per no parlar de la carn dels animals voladors o de les bèsties que neden en aigua dolça o salada.

Però a banda de la carn cal no oblidar que de les bèsties comestibles se n’obtenen també una sèrie de subproductes que, pels humans, tenen diferents aprofitaments: pells, fibres tèxtils (llana, mohair, alpaca...), ossos, greixos i altres productes que, amb més o menys consciència, gairebé tothom utilitza. Però per tal d’evitar confusions, avui estic parlant exclusivament dels animals dels quals se n’aprofita la carn per a l’alimentació humana i, per tant, aquí no hi incloc els visons, les xinxilles, les guineus i tota la colla d’animalons que es produeixen pensant exclusivament en l’aprofitament de la pell per a la fabricació d’abrics i jaquetes fetes amb el que s’anomenen pells fines.

Però les pells fines no tenen res a veure amb les dels animals que dèiem al principi i que, a banda de l’alimentació humana, tenen múltiples subaplicacions, com ara una la fabricació d’una corretja de rellotge, unes sabates, uns guants, la tapisseria d’un cotxe o d’una butaca, un moneder, una funda per a l’iPad i moltes aplicacions més. Convindria tenir ben present aquestes diferències i que no ho talléssim tot pel mateix patró. Està bé protestar contra el maltractament animal però, massa sovint, hi ha molt desconeixement de la realitat. Ho dic perquè es podria donar el cas que entre les persones de la foto d'El Mundo que il·lustra aquest article n’hi hagi més d’una que, ni que només sigui de tant en tant, gaudeixi d’unes costelletes de xai a la brasa o d’un filet de vedella, sagnant o molt fet, al gust del consumidor.

3 comentaris:

Percola ha dit...

Amb idéntic respecte als vegetarians, tot i que no ho sóc i m'agrada menjar de tant en tant animals (o peces d'animals), he d'afegir:

La dieta occidental, amb una presència important de carns és dificilment sostenible goblalment a nivell econòmic i ecològic. I és que els animals mengen i hi ha una despesa energètica "perduda" durant el seu creixement, una despesa que es concreta en pastures, farratges, i cereals (i/o soja) per pinsos.

Davant d'això ens trobem amb tres opcions:

1.- Restricció de la proteina animal (total o parcial) en la dieta i subtituïrla per fonts proteïques vegetals (llegums).

2.- Mantenir el status quo actual, on als països desenvolupats mengem carn habitualment mentre a altres països segueixen amb les seves dietes basades en grà.

3.- Obtenció de proteïna animal, mitjançant tècniques d'enginyeria de teixits, sense cria convencional.

Com veus són solucions complicades. La primera o voluntaria (vegetarians) o de difícil aplicació, la segona clarament injusta i la tercera (que admeto que sona a ciència ficció però està més a prop del que sembla) pot resultar difícil d'acceptar pel públic en general.

Jordi ha dit...

Estar clar que hi ha un consum excessiu de carns però la solució és reduir-lo no eliminar-ho. L'home és omnívor i això també és natura.

Miquel Saumell ha dit...

Percola,
Moltes gràcies pel teu comentari, molt interessant i ple de sentit comú. Només el temps ens dirà quina solució acabem aplicant, i m'ensumo que serà una combinació de les tres que tu proposes.

Jordi,
Jo mateix actualment menjo molta menys carn que fa uns anys i... cada dia m'agraden més les verdures ;-)