.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 22 de setembre del 2014

Un tal Luena i un tal Sánchez

(Foto: Telecinco)

La setmana passada el nou secretari d’organització del PSOE, un tal Luena, va deixar anar a Onda Cero que al president de Catalunya “se li ha anat l’olla”, i que “sembla un zombi que s’ha begut l’enteniment”. Veient les crítiques que la seva vomitada verbal generava per part de molta gent, alguns dels seus correligionaris polítics, segurament pensant que feien mèrits en busca d’un càrrec ben remunerat, li van donar la raó tot dient que “cal parlar clar, és el que molts pensem, dit col·loquialment”. Aquestes són, doncs, les míseres credencials d’un PSOE en hores molt baixes. Encara que sempre defenso que opinar no és delicte, també tinc clar que aquestes sortides de to expressades en públic han de tenir un cost electoral, i és d’esperar que aquesta vegada no serà una excepció, si més no a Catalunya. Però, sigui com sigui, espero que ningú em negarà el meu dret a criticar-les.

Simultàniament, el secretari general del PSOE, un tal Sánchez, que és la persona que va designar a Luena com a número dos del partit, telefonava a un important precursor de vot de les classes populars espanyoles, un tal Jorge Javier Vázquez, per fer-li unes puntualitzacions en directe. Vázquez presenta un programa de televisió anomenat Sálvame i sembla ser, i dic sembla ser perquè Telecinco escara no ha fet pública la conversa que van enregistrar, que el tal Sánchez va dir al tal Vázquez que ell no anava mai als toros. Es veu que poca estona abans el tal Vázquez havia manifestat que mentre no es prohibís un espectacle taurí anomenat El toro de la Vega, una salvatjada que se celebra cada any a Tordesillas (Valladolid, Espanya), un poble, per cert, amb alcalde socialista, ell no tornaria a votar el PSOE. I poca broma, que si el presentador d’un programa tan popular com Sálvame diu que a partir d’ara ja no votarà socialista, milers d’espectadors del seu programa tampoc ho faran. Més. El tal Sánchez es va presentar ahir a La Festa de la Rosa de Castelldefels (“hay paella gratis”) per titllar d’insensats els polítics que, com Mas, pretenen que triem entre ser catalans i ser espanyols.

Són només unes pinzellades, però hi podríem afegir també que el tal Sánchez va anar de convidat a un altre programa de televisió, El Hormiguero, a que li prenguessin el pèl. Ho dic així perquè en vaig tenir ben bé prou quan, fent zàping, el vaig veure estirat a terra amb no sé quin objectiu. Aquest és, ara mateix, el nucli dur de la nova direcció del PSOE. Aquest és el nivell, aquest és el trist panorama que ens ofereix el partit que pretén substituir els populares en la governació d’Espanya. A can socialista diuen que hi ha, però, alguna excepció. Així, la seva franquícia catalana, ara mateix en fase agònica, està dirigida per un polític de llarg recorregut, Miquel Iceta, que tots els que el coneixen i/o hi han tingut tractes diuen que és molt intel·ligent. Bé, concedim-li el benefici del dubte, però sabent que en les properes eleccions generals Iceta ja ha ofert a Carmen Chacón ser cap de llista per Barcelona, un comença a dubtar que Iceta sigui tan llest com diuen. Tot sembla indicar que a can socialista també pinten bastos.