.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 3 de setembre del 2014

El futur de Catalunya i els poders fàctics

Partint del que diuen les últimes enquestes sobre el referèndum d’Escòcia, és a dir, partint d’uns resultats que s’esperen molt ajustats, a l’editorial Abierto a lo desconocido que el diari espanyol El País va publicar diumenge s’admetia per primera vegada que, si a Catalunya arribés a guanyar el sí a la independència per un escassíssim marge de vots, la lectura que se n’hauria de fer no seria la mateixa que amb una victòria més àmplia de l’opció independentista. Encara que sense dir-ho clarament i evitant, per tant, traduir-ho en xifres i percentatges concrets, El País donava a entendre que, per poder treure conseqüències polítiques d’un referèndum independentista, es necessitaria una majoria més àmplia que la molt democràtica fórmula de la meitat dels vots més un.

Aquest editorial té un aspecte molt positiu, i és que el diari espanyol de referència admet ja obertament que, tard o d’hora, a Catalunya hi haurà una consulta sobre la independència. És un detall que no m’ha passat desapercebut i que cal remarcar-lo, perquè vol dir que els poders fàctics que sempre han governat Espanya i segueixen fent-ho, i sense cap mena de dubte El País n’és un, comencen a tocar de peus a terra i a acceptar que les coses són com són i no com als poders fàctics els agradaria que fossin. Dit això, un aspecte més que discutible és el percentatge extra de vots que El País insinua que hi hauria d’haver per treure’n unes clares conseqüències polítiques, però d’això ja n’he parlat sovint (per exemple, aquí i aquí) i avui no toca insistir-hi, havent quedat clar que la meitat dels vots més un és més democràtic que qualsevol percentatge superior que algú pogués tenir la temptació de fixar com a requisit.