.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 22 de desembre del 2010

Majories qualificades

La democràcia no és un sistema polític perfecte però els que hi entenen diuen que no n’hi ha cap altre de millor. És molt senzill, guanya qui treu més vots i perd qui en treu menys. Però hi ha alguna excepció. És la figura coneguda com majoria qualificada, consistent en que per aprovar determinats assumptes no n’hi ha prou amb el cinquanta per cent dels vots més un vot sinó que s’exigeix un percentatge de vots superior i, per tant, més difícil d’aconseguir. És una mena de blindatge legal que té els seus defensors i els seus detractors. Ara bé, si parlem d’un referèndum popular amb només dues opcions, si i no, no tindria cap lògica democràtica que per guanyar-lo s’imposés fer-ho per una majoria qualificada com defensen alguns. Amb un exemple s’entendrà millor.

Imaginem-nos que en un territori ics es convoqués un referèndum per a la independència. Imaginem-nos també que s’establís –al meu entendre, erròniament- que per sortir aprovada la proposta d’independència fos necessari obtenir una majoria qualificada de dos terços dels votants. Posem que el resultat de la votació fos el següent: 60 per cent a favor de la independència, 30 per cent en contra i 10 per cent de vot en blanc. Doncs amb aquest resultat la independència no podria materialitzar-se perquè els vots favorables no arribarien als dos terços. La conseqüència, esperpèntica al meu entendre, seria que el 30 per cent que hagués votat en contra de la independència s’imposaria al 60 per cent que hi hagués votat a favor. És a dir, una petita minoria s’acabaria imposant a la majoria absoluta, una situació que al meu entendre només es podria defensar des d’una posició antidemocràtica.

Una altra cosa és que per aprovar-se segons què (posem per cas, el referèndum que dèiem abans) s’exigeixi un percentatge mínim de participació per considerar-se vàlid. Per exemple, del cinquanta per cent. Cap problema, això sempre es pot discutir. El que no s’hauria de discutir és que, un cop assolit el percentatge mínim de participació, guanya qui obté el cinquanta per cent dels vots més un vot. Qualsevol altra exigència és fer trampeta. Tinguem-ho present per quan s’hagi de fer aquest referèndum a Catalunya. No ens deixem entabanar per aquells que argumenten que si no és amb una majoria qualificada es podria donar el cas que la meitat del país s’imposés a l’altra meitat. És veritat, aquesta situació es podria donar, com agafant l’exemple d’abans també es podria donar una situació molt pitjor: que el 30 per cent s’imposés al 60 per cent. La meva conclusió és que l’exigència d’una majoria qualificada no hauria de ser d’aplicació en el referèndum per a la independència de Catalunya.