Des d’àmbits governamentals sovint hem d’escoltar grans discursos sobre la necessitat inajornable de ser més competitius per poder tirar endavant. A l’hora de posar-ho en pràctica, però, els mateixos predicadors governamentals donen per fet que tot i la greu crisi que pateix el nostre país, aquí ens podem permetre el luxe d’aturar-lo durant uns quants dies mitjançant una figura tan nostrada com és el pont. A Alemanya, quan els expliques que als efectes pràctics la setmana vinent només tindrà dos dies laborables, al·lucinen. No ens ha de sorprendre que des de fora ens considerin un país de segona divisió a punt de baixar a tercera, i que ens passin al davant altres països més competitius i seriosos que el nostre.
L’últim exemple ens ve de la Nissan. Aquesta empresa encara no ha decidit on es fabricarà la nova furgoneta pick-up que s’hagués pogut fabricar a casa nostra, però ja ha decidit que segur que no ho farà a la planta de Barcelona. El de la Nissan és un tancament anunciat i l’actitud irresponsable d’uns sindicats que actuen com si encara fóssim als anys setanta del segle passat hi tindrà molt a veure. En el cas concret de la pick-up els sindicats han rebutjat la congelació de salaris, una condició que exigia l’empresa per garantir la seva continuïtat amb la fabricació d’aquesta furgoneta. Entre congelar salaris i córrer el risc que l’empresa acabi marxant, els sindicats prefereixen que marxi. Els salaris potser no es congelaran però de què servirà si l’empresa acaba tancant?
Un pont, per cert, el de la Puríssima, que alguns insisteixen en dir-ne de la constitució (per la Constitución Española), potser amb una intenció no confessada d’eliminar qualsevol connotació religiosa a una denominació tan consolidada com és el pont de la Puríssima. Per entendre’ns, el pont de la Puríssima ja existia quan això era una dictadura i de la constitució ni se’n parlava. O potser ho fan com un homenatge encobert al Tribunal Constitucional espanyol por los servicios prestados a Catalunya. El fet és que tot i l’aconfessionalitat constitucional de l’estat, governin les dretes o les esquerres aquí no es renuncia a celebrar res. La qüestió és fer festa, sigui religiosa o civil. Com deia aquell, la competitivitat ara no toca.
L’últim exemple ens ve de la Nissan. Aquesta empresa encara no ha decidit on es fabricarà la nova furgoneta pick-up que s’hagués pogut fabricar a casa nostra, però ja ha decidit que segur que no ho farà a la planta de Barcelona. El de la Nissan és un tancament anunciat i l’actitud irresponsable d’uns sindicats que actuen com si encara fóssim als anys setanta del segle passat hi tindrà molt a veure. En el cas concret de la pick-up els sindicats han rebutjat la congelació de salaris, una condició que exigia l’empresa per garantir la seva continuïtat amb la fabricació d’aquesta furgoneta. Entre congelar salaris i córrer el risc que l’empresa acabi marxant, els sindicats prefereixen que marxi. Els salaris potser no es congelaran però de què servirà si l’empresa acaba tancant?
Un pont, per cert, el de la Puríssima, que alguns insisteixen en dir-ne de la constitució (per la Constitución Española), potser amb una intenció no confessada d’eliminar qualsevol connotació religiosa a una denominació tan consolidada com és el pont de la Puríssima. Per entendre’ns, el pont de la Puríssima ja existia quan això era una dictadura i de la constitució ni se’n parlava. O potser ho fan com un homenatge encobert al Tribunal Constitucional espanyol por los servicios prestados a Catalunya. El fet és que tot i l’aconfessionalitat constitucional de l’estat, governin les dretes o les esquerres aquí no es renuncia a celebrar res. La qüestió és fer festa, sigui religiosa o civil. Com deia aquell, la competitivitat ara no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada