El millor que podria passar a can CiU és que Jordi Hereu repetís com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, i ho dic molt convençut que amb Hereu de candidat Xavier Trias tindria pràcticament assegurada l’alcaldia, així que si jo fos el responsable de la campanya electoral de Trias procuraria fer-me el despistat i no parlar malament d’Hereu, no perquè no s’ho mereixi, que s’ho mereix de sobres, però no fos cas que el senyor Zaragoza, o el senyor Iceta, o el senyor Montilla, o els que decideixin aquestes coses, si rebessin molts informes negatius sobre l’actual alcalde canviessin d’opinió i foragitessin Hereu per posar-hi una altra persona amb més cara i ulls i amb alguna possibilitat de revalidar l’alcaldia pels socialistes (Hereu sembla que no en té cap), i ho deixo aquí que ara veig que en aquest article no hi he pogut posar cap punt perquè m’ha saltat del teclat la tecla del punt i els dos punts, i si continués per aquest camí potser algú es podria ennuegar, i tampoc és això, tot i que una bona part dels que votem a Barcelona coincidim en dir que després de trenta-dos anys seguits de govern socialista un canvi de color polític a l’alcaldia gairebé constitueix una necessitat vital per a la majoria dels barcelonins de tots els colors polítics, inclosos aquells que es manifesten apolítics per no reconèixer que tenen afinitats amb determinades ideologies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada