La provocació d’un tribunal espanyol

Dimarts passat va començar el debat d’investidura al Parlament i ahir dijous Artur Mas va ser elegit com a 129è president de la Generalitat de Catalunya. Doncs bé, entremig, és a dir dimecres, precisament aquest dimecres i no qualsevol altre dia de l’any, justament el dia en que els partits estaven negociant el vot d’investidura, un tribunal espanyol va fer pública una sentència que va clarament en contra de la llengua catalana, és a dir, contra l’única llengua pròpia de Catalunya. Aquesta sentència diu que el català no ha de ser la llengua vehicular exclusiva de les escoles com ha estat en els últims quasi trenta anys, sinó que ha de compartir protagonisme vehicular amb la llengua espanyola, una llengua que segons repeteixen com a lloros alguns indocumentats es troba en perill d’extinció a Catalunya, quan només cal sortir al carrer, obrir els ulls i escoltar una mica per adonar-se de quina és la llengua en perill real d’extinció.

La sentència ho deixa ben clar, la immersió lingüística en català s’ha acabat. Espanya ens ha sentenciat a tornar trenta anys enrere. Encara que hi han aquells topics que diuen que la justícia és neutral i independent del poder polític (jo no m’ho he cregut mai), seria bo que no ens féssim trampes al solitari. A Catalunya hi ha clarament dos models lingüístics enfrontats. Un és el català, partidari de la immersió lingüística en català a l’escola, i representat políticament per una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya. L’altre és l’espanyol, sense cap sensibilitat per cap altra llengua que no sigui la seva, i representat per una amplíssima majoria del Congreso de los Diputados d’Espanya. El problema és que un dels dos bàndols, l’espanyol, és a la vegada jutge i part, i a partir d’aquí Catalunya sempre té les de perdre.

Tot plegat resulta bastant fastigós, encara que fins i tot les coses més fastigoses tenen la seva part positiva. Així, aquesta agressiva sentència contra el català potser farà que persones que fins ara no ho tenien prou clar obrin definitivament els ulls, i això és positiu de cara al referèndum d’independència que un dia o altre s’haurà de convocar. Mentrestant s’haurà de lluitar contra aquesta i altres continuades agressions lingüístiques, i fer mans i mànigues per tal que l’aplicació de la sentència és faci de forma intel·ligent i amb molta mà esquerra, de manera que tingui els menys costos possibles per a la supervivència del català. Perquè l’alternativa d’una aplicació literal de la sentència seria tornar a abaixar el cap i fer un nou jurament de submissió lingüística a Espanya. I potser ha arribat el moment de dir prou, encara que alguns ens tractin d’insubmisos.