.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 9 de desembre de 2010

Els mercats, els especuladors i jo

Quan se’ns presenta un problema i s’ha de solucionar, i és evident que ara nosaltres tenim un greu problema, primer de tot se n’ha de conèixer la causa per tal de poder-la atacar. Veig que tothom que hi entén una mica, també els que no hi entenen gens però fan veure que sí que hi entenen, han decidit ja el seu veredicte: el gran culpable dels nostres problemes és el mercat. És millor saber-ho que continuar vivint en la ignorància de desconèixer qui n’és el responsable, tot i que com a defensor del mercat se’m presenten alguns dubtes. Llavors vaig al diccionari i busco el mot mercat. La primera definició que hi trobo ho descriu com Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners. La segona diu Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants. Cap sorpresa, és més o menys el que m’hi pensava trobar.

Definit, doncs, el culpable de la crisi, en teoria ja tindríem molt de guanyat. Però si llavors decidim estirar-li les orelles al mercat per tot el mal que ens està fent, cap on ens hem de dirigir? Aquí comença el drama, perquè si en base a les definicions que dèiem abans decidim posar cara i ulls al mercat, resulta que el mercat som tots. Repassem qualsevol dia de la nostra vida i aviat veurem que el mercat som nosaltres. Tant mercat és la contractació d’una hipoteca a vint anys com la compra d’un quilo de pastanagues. Tant responsable és l’executiu encorbatat del banc que ens col·loca aquell producte financer com la botiguera equatoriana de la cantonada que ens ven les pastanagues. Ells són responsables com a venedors, i nosaltres com a compradors dels seus productes. Tots plegats formem i fem el mercat.

Arribats a aquest punt potser algú afinarà una mica més el diagnòstic i ens dirà que en realitat els culpables de la crisi són els especuladors. D’entrada no ho discutiré, però veiem quin és el significat d’especular. El mateix diccionari ho defineix com Comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu. A partir d’aquí analitzo el meu comportament diari i haig de reconèixer humilment que no només formo part activa del mercat sinó que també sóc un especulador, doncs m’aprofito sempre que puc d’una fluctuació en el preu comprant i venent en el moment que considero més adequat, de tant en tant vaig de rebaixes, procuro no acostar-me a determinats establiments que tots sabem que són més cars que la resta, intento aprofitar-me de les ofertes sempre que puc i, en definitiva, compro allà on sé que la relació qualitat-preu és més avantatjosa. Ara, els que com jo admetem ser especuladors i formar part activa del mercat potser ens hauríem de plantejar si també som els culpables de la crisi, perquè de pagar-la és evident que la pagarem nosaltres. De fet, ja l’estem pagant.