.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
divendres, 3 de desembre del 2010
El principi de la fi de les Cambres de Comerç
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
De totes em va semblar una d'aquelles mesures que fa anys i panys que calia prendre. I tu ho dius: impost revolucionari. Ara, potser, si les Cambres volen subsistir ho hauran de fer oferint alguna cosa, a més del requeriment per impagament que solc veure massa sovint.
Excel·lent notícia, sens dubte!
Vist de fora sembla una bona notícia. El cert és que el tema cambres de comerç em queda llunyíssim, no sé què aporten a la balança, les cambres, a canvi d'aquesta quota obligatòria: suport a les empreses? formació als treballadors? Suposo que alguna cosa deuen fer... no?
Clidice,
La crítica que jo els he fet sempre és per l’obligatorietat de ser-ne socis, com si pel fet de ser català t’obliguessin a ser soci del Barça, o de l’Espanyol. Si a partir d’aquí les cambres ofereixen un bon servei (o aquells clubs de fútbol guanyen trofeus) és al meu entendre secundari. Primer de tot, la llibertat. Crec que la majoria hauran de tancar.
Alfons,
Sí, sempre que no hi hagi lletra petita al darrere. S’ha de llegir el decret a fons.
Ferran,
El què fan amb força eficàcia és cobrar la quota. A partir d’aquí, els serveis que puguin prestar te’ls cobren apart quasi sempre. Fins i tot et fan pagar per assistir a determinades conferències.
Penso que aquí ens l'han col·lat i ben grossa. Cert que hi ha coses millorables de les cambres de comerç, però en termes generals els més afavorits per al sistema actual són els petits i mitjans, no pas les grans corporacions. No deixa de ser "casualitat" que aquesta decisió històrica s'hagi fet tot just després de la famosa "reunió dels trenta".
David,
Potser sí, però el fet de ser d’adscripció obligatòria els hi treu tot el mèrit que puguin tenir.
Publica un comentari a l'entrada