.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 3 de desembre del 2010

El principi de la fi de les Cambres de Comerç

Si és veritat el que s'ha publicat als diaris, que amb Zapatero pel mig mai se sap si hi ha trampa oculta, la decisió del govern espanyol de deixar sense efecte l’obligatorietat de pagar aquell impost revolucionari legal però alhora tan unànimement rebutjat anomenat quota cameral, és una molt bona notícia per a totes les empreses, treballadors autònoms i assimilats. Ja era hora que s’anul·lés aquest innecessari peatge de l’activitat econòmica d’aquest país. Segurament el resultat pràctic de l’eliminació de la quota cameral serà la desaparició de moltes cambres i un dràstic redimensionament a la baixa de les poques que sobrevisquin. Però a banda dels treballadors que es quedaran sense feina, no crec que ningú més les trobi a faltar. Sense aquest pagament les empreses seran ara una mica més competitives, i especialment en temps de crisi mesures com aquesta sempre són d’agrair.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

De totes em va semblar una d'aquelles mesures que fa anys i panys que calia prendre. I tu ho dius: impost revolucionari. Ara, potser, si les Cambres volen subsistir ho hauran de fer oferint alguna cosa, a més del requeriment per impagament que solc veure massa sovint.

Alfons ha dit...

Excel·lent notícia, sens dubte!

Ferran Porta ha dit...

Vist de fora sembla una bona notícia. El cert és que el tema cambres de comerç em queda llunyíssim, no sé què aporten a la balança, les cambres, a canvi d'aquesta quota obligatòria: suport a les empreses? formació als treballadors? Suposo que alguna cosa deuen fer... no?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
La crítica que jo els he fet sempre és per l’obligatorietat de ser-ne socis, com si pel fet de ser català t’obliguessin a ser soci del Barça, o de l’Espanyol. Si a partir d’aquí les cambres ofereixen un bon servei (o aquells clubs de fútbol guanyen trofeus) és al meu entendre secundari. Primer de tot, la llibertat. Crec que la majoria hauran de tancar.

Alfons,
Sí, sempre que no hi hagi lletra petita al darrere. S’ha de llegir el decret a fons.

Ferran,
El què fan amb força eficàcia és cobrar la quota. A partir d’aquí, els serveis que puguin prestar te’ls cobren apart quasi sempre. Fins i tot et fan pagar per assistir a determinades conferències.

Vida quotidiana ha dit...

Penso que aquí ens l'han col·lat i ben grossa. Cert que hi ha coses millorables de les cambres de comerç, però en termes generals els més afavorits per al sistema actual són els petits i mitjans, no pas les grans corporacions. No deixa de ser "casualitat" que aquesta decisió històrica s'hagi fet tot just després de la famosa "reunió dels trenta".

Miquel Saumell ha dit...

David,
Potser sí, però el fet de ser d’adscripció obligatòria els hi treu tot el mèrit que puguin tenir.