Carod encara no ha baixat del núvol

Havia dit que parlaria el dia després de les eleccions. No ho va fer. Ja fa nou dies que vam anar a votar i, almenys en públic, Carod encara no ha dit aquesta boca és meva. Han parlat tots menys ell. Es diu que parlarà dijous, després del pont. Potser es pensa que tot el país està pendent de les seves paraules, però tot sembla indicar que a hores d’ara el què pugui dir ja no interessa gairebé a ningú. Carod és un dels grans responsables de la derrota electoral del tripartit, però segurament quan parli senyalarà entre els culpables de l’enfonsament electoral a la nova direcció del seu partit, als seus exsocis, als abstencionistes o als que van votar en blanc. Qualsevol excusa abans de fer autocrítica. Com a governant, Carod ens ha demostrat repetidament que és un prepotent, que està convençut d’estar per sobre del bé i del mal, que sempre va a la seva, que ell no s’equivoca mai, que els que s’equivoquen sempre són els altres. Carod s’ha dedicat a munyir la vaca del càrrec tant com ha pogut, viatjant a tot drap per tot el món i repartint a discreció subvencions a tort i a dret. Amb els nostres diners, és clar. Quan baixi del núvol en el que està instal·lat des de fa set anys potser insinuarà que si ell hagués anat a les llistes d’Esquerra el desgavell no hagués sigut tan dramàtic. Per Carod, qualsevol excusa serà bona sempre que no impliqui reconèixer els seus propis errors. Molts diuen que Carod és un dels governants més nefastos que ha tingut aquest país. Ens ha tocat patir-lo durant uns quants anys i ara el millor que podria fer és retirar-se discretament de l’activitat política. I si no ens vol fer cap valoració sobre els resultats electorals se’n pot perfectament estar, tampoc trobarem a faltar les seves explicacions. Això sí, Puigcercós ha sigut tan irresponsable com ell. I Benach no hauria d’haver plegat, que s’ha d’estar a les verdes i a les madures. En fí, la travessia del desert d’Esquerra ja ha començat. Serà llarga i del tot merescuda.