Organitzat per la revista El Jardí i Les Veus de la República, la setmana passada va tenir lloc a la Casa Orlandai un debat electoral entre diversos candidats a les eleccions municipals de Barcelona del 26M. Jo era fora i no hi vaig poder assistir, així que les referències que tinc de l’acte no són impressions directes meves sinó provinents de terceres persones que hi eren i m’ho han explicat, i les quals em mereixen tota la credibilitat.
Es va comentar una anomalia, difícilment superable, del mandat que ara s’acaba, com és el fet d’haver tingut tres regidors de districte —dos dels comuns i un socialista— en els quatre anys de mandat de l’alcaldessa Colau. Traduït: quan el regidor del districte començava a conèixer les problemàtiques específiques dels diferents barris que el conformen, així com les corresponents reivindicacions veïnals, la senyora alcaldessa el cessava i ens n’enviava un altre. I apa, torna a començar tot el procés, fins a tres vegades en menys de quatre anys.
D’aquesta manera han anat passant pel districte, amb més pena que glòria, els regidors Gerardo Pisarello, Daniel Mòdol i Jaume Asens. El resultat d’aquesta inflació de regidors i d’altres membres de l’equip de govern és que pel nostre barri de Sarrià han estat quatre anys pràcticament perduts, fora d’algunes actuacions puntuals que s’han portat a terme heretades, per cert, del mandat anterior. Així, la remodelació de la part alta de Major de Sarrià ja havia estat consensuada amb el veïnat i les entitats del barri quan el 2015 va començar a exercir el govern dels comuns.
La senyora alcaldessa sortint i candidata a la reelecció no va anar al debat, i en el seu lloc hi va enviar l’actual comissionat de cultura de l’ajuntament i número dos de la candidatura del 26M, Joan Subirats. És aquell senyor que quan recentment va ser interpel·lat a la Casa Gran sobre la no construcció de la promesa biblioteca de Sarrià, una inversió contemplada en el programa electoral dels comuns, va tirar de cinisme per dir que era cert, que en aquest mandat a Sarrià no es construiria cap biblioteca, però que se n’estava construint una en un altre barri de la ciutat.
Interpel·lat també el candidat Subirats pel tema de la inflació de regidors i consellers de districte que han passat per Sarrià en el transcurs d’aquest mandat, no se li va acudir res millor que dir que això era una expressió de “dinamisme institucional”, i el nostre personatge es va quedar tan ample. Però tot i aquestes burles cap a la gent de Sarrià, conec algunes persones del nostre barri que el 26M tornaran a votar els comuns. I és que a Sarrià, com a tot arreu, tenim de tot.
Es va comentar una anomalia, difícilment superable, del mandat que ara s’acaba, com és el fet d’haver tingut tres regidors de districte —dos dels comuns i un socialista— en els quatre anys de mandat de l’alcaldessa Colau. Traduït: quan el regidor del districte començava a conèixer les problemàtiques específiques dels diferents barris que el conformen, així com les corresponents reivindicacions veïnals, la senyora alcaldessa el cessava i ens n’enviava un altre. I apa, torna a començar tot el procés, fins a tres vegades en menys de quatre anys.
D’aquesta manera han anat passant pel districte, amb més pena que glòria, els regidors Gerardo Pisarello, Daniel Mòdol i Jaume Asens. El resultat d’aquesta inflació de regidors i d’altres membres de l’equip de govern és que pel nostre barri de Sarrià han estat quatre anys pràcticament perduts, fora d’algunes actuacions puntuals que s’han portat a terme heretades, per cert, del mandat anterior. Així, la remodelació de la part alta de Major de Sarrià ja havia estat consensuada amb el veïnat i les entitats del barri quan el 2015 va començar a exercir el govern dels comuns.
La senyora alcaldessa sortint i candidata a la reelecció no va anar al debat, i en el seu lloc hi va enviar l’actual comissionat de cultura de l’ajuntament i número dos de la candidatura del 26M, Joan Subirats. És aquell senyor que quan recentment va ser interpel·lat a la Casa Gran sobre la no construcció de la promesa biblioteca de Sarrià, una inversió contemplada en el programa electoral dels comuns, va tirar de cinisme per dir que era cert, que en aquest mandat a Sarrià no es construiria cap biblioteca, però que se n’estava construint una en un altre barri de la ciutat.
Interpel·lat també el candidat Subirats pel tema de la inflació de regidors i consellers de districte que han passat per Sarrià en el transcurs d’aquest mandat, no se li va acudir res millor que dir que això era una expressió de “dinamisme institucional”, i el nostre personatge es va quedar tan ample. Però tot i aquestes burles cap a la gent de Sarrià, conec algunes persones del nostre barri que el 26M tornaran a votar els comuns. I és que a Sarrià, com a tot arreu, tenim de tot.
3 comentaris:
jo tampoc vaig anar-hi. El que dius es un clar "despreci institucional" als sarrianencs.
Publica un comentari a l'entrada