.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 17 de maig del 2019

L’Automobile i altres fires

Per motius professionals he visitat moltes fires comercials en països asiàtics, africans, americans i europeus, i alguna vegada hi he participat també com a expositor. Amb això vull dir que tinc alguna experiència en fires internacionals. D’uns anys ençà moltes fires estan pràcticament tancades al públic en general, ja que es reserven als professionals que hi accedeixen mitjançant una prèvia online registration que t’identifica i et facilita un codi per entrar al recinte firal. Algunes fires, potser perquè no sigui dit que no hi deixen entrar a tothom, o tal vegada degut a la legislació interna del país on es celebra, posen una taquilla a l’entrada per al públic no professional el qual, pagant unes quantitats sovint desorbitades, també pot obtenir una entrada. No cal dir que l’objectiu dels organitzadors és que les persones no professionals no s’hi acostin.

L’objectiu del visitant d’una fira no és només visitar els estands sinó també, i molt especialment, potenciar les relacions comercials. Saps que allà hi trobaràs aquell client o proveïdor que fa temps que no veus, i els sopars de negoci en sortir del recinte firal són molt habituals. I no parlo dels dinars perquè, normalment, en una fira al migdia es pica qualsevol cosa a peu dret, per no perdre el temps. Dels centenars de fires visitades, no en recordo cap que al migdia hagi dinat comme il faut. T’oblides de dinar com cal perquè saps que al vespre ja faràs la pau.

Feia molts anys que no visitava el Saló de l’Automòbil, que ara anomenen Automobile Barcelona. Aquesta setmana m’hi he acostat, i vaig fer una visita ràpida pels diversos pavellons del recinte firal de Montjuic. Pensava que es tractava d’una fira més de caràcter professional, però el primer que vaig observar és que és una fira d’accés lliure per a tothom que estigui disposat a pagar una entrada de 15 €, un preu més que raonable. Vaig veure que a l’avinguda Maria Cristina les marques expositores tenien cotxes a la disposició de qui els volgués provar per la zona de Montjuic, i vaig observar també que la majoria de les marques oferien descomptes importants als compradors particulars que decidissin fer la compra allà mateix. És a dir, l’Automobile és una fira que busca el visitant particular, comprador potencial dels vehicles exposats.

Des de fa molts anys a Barcelona sabem organitzar fires i congressos internacionals de tota mena, tot i que les autoritats municipals no sempre són conscients de la importància econòmica que aquests esdeveniments tenen per a la ciutat. Ara que s’acosten les eleccions municipals, seria bo que els barcelonins optessin per un partit polític que no veiés aquesta activitat firaire com una agressió a la ciutat; al capdavall, d’una manera directa o indirecta tota la ciutat en surt beneficiada (impostos i taxes municipals, hotels, taxis, restaurants, botigues, etc.). Si en voleu saber més del món de les fires, fa dos anys vaig publicar un article que seria complementari del d’avui.