.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 14 de febrer de 2020

Dos hospitals a Wuhan

(L’article original en versió paper es va publicar el 7 de febrer de 2020 a la pàg. 2 del núm. 1.951 de La Veu de l'Anoia)

Segons els terminis prefixats per les autoritats xineses, aquesta setmana han entrat en funcionament a la ciutat de Wuhan (11 milions d’habitants) dos hospitals per a persones diagnosticades o sospitoses de patir l’epidèmia de coronavirus. El primer hospital que s’ha obert disposa de mil llits i s’ha construït en una setmana, i dilluns mateix va començar a rebre malalts. El segon, amb una capacitat per a mil cinc-cents pacients, també s’ha obert aquesta setmana, deu dies després d’iniciar-se la seva construcció. És a dir, en deu dies s’han construït dos hospitals amb una capacitat per a dos mil cinc-cents malalts, així com els equipaments tècnics i el personal sanitari necessaris per atendre’ls. Una bona part d’aquest personal —molts són militars— ha estat enviat a Wuhan des d’altres regions del país.

Una operació d’aquestes característiques només es pot tirar endavant en un règim dictatorial, i seria impensable en una democràcia, on es tardarien anys a construir unes instal·lacions similars. No s’ha d’oblidar que hi ha tot un exercit de polítics i funcionaris públics que han de justificar la seva tasca, i això vol dir fer controls de tota mena per complir amb la normativa. A la Xina, però, quan el líder màxim pren una decisió tothom creu, sense plantejar-se altra cosa que no sigui obeir sense protestar, i això val tant per a les persones que han fet l’obra civil com pel personal sanitari responsable de fer funcionar les instal·lacions. Amb un plantejament autoritari similar, la Xina manté empresonats milions de ciutadans pel sot fet de tenir principis religiosos i defensar una determinada cultura, separant els fills dels pares per reeducar-los a tots.

Amb notícies com aquestes hi ha qui es planteja si el sistema dictatorial xinès és millor que el nostre. Si ens fixem en l’epidèmia en si mateixa, hi ha molts dubtes que la política informativa del govern xinès hagi estat la més encertada. Al principi les autoritats van intentar amagar al món el greu problema sanitari que patien, i van pressionar les autoritats sanitàries internacionals per evitar fer-lo públic en tota la seva gravetat. Cap sorpresa. La Xina és un país molt orgullós, i un desastre com aquest és molt negatiu pels seus interessos, ja que el lideratge mundial que busca pot quedar malmès. I sobre la construcció dels dos hospitals en deu dies, la Xina ha demostrat que té capacitat per fer-ho i molta mà d’obra disponible. Entre els experts, però, es dubta que aquesta operació serveixi per controlar l’epidèmia.

Cap comentari: