.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 5 de febrer de 2021

Un nyap polític

(Article original publicat el 29/1/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2002, pàg. 3)

Tal com va passar el desembre del 2017, la data de les eleccions catalanes es decidirà des de fora de Catalunya. El govern de la Generalitat va decidir anul·lar les eleccions convocades pel 14 de febrer, suggerint, sense garanties, que les tornaria a convocar pel 30 de maig, tres mesos i mig més tard de la data prèviament fixada. Aquest nyap polític va ser recorregut als tribunals, ja que no sembla raonable que el poder executiu pugui anul·lar unes eleccions. A Catalunya ja ens anem acostumant que siguin els jutges els que prenen les grans decisions polítiques, des de la data de les eleccions fins als noms dels candidats. Això és molt greu i, òbviament, la qualitat democràtica del país se’n ressent, fins al punt que tot sovint han de ser els tribunals de més amunt dels Pirineus els que van posant en evidència la justícia espanyola. Mentrestant, però, els que en paguem les conseqüències som els ciutadans, que en els últims anys hem vist com dos presidents de la Generalitat han caigut en desgràcia per la manera poc democràtica d’impartir justícia que té la judicatura espanyola. Un per evitar des de l’exili una sentència injusta, la del procés, i l’altre per no retirar una pancarta penjada al balcó del seu despatx.

En el decret d’anul·lació de les eleccions, els “arguments” són que si es fessin les eleccions el 14 de febrer molta gent no podria votar, o perquè estarà contagiada, a casa o a l’hospital, o simplement per por. A més, els votants haurien de prendre determinades mesures protectores. He escrit arguments entre cometes perquè la mateixa excusa utilitzada per posposar les eleccions valdria per mantenir la data electoral prèviament fixada. Així, el 30 de maig també hi haurà gent infectada que ara està sana, gent en quarantena que ara no ho està, i persones que no sortiran al carrer per por de contagiar-se. Són persones que el 14 de febrer podrien votar, i el 30 de maig no ho podran fer. Ningú està en condicions de garantir que el 30 de maig no tindrem els mateixos problemes que tenim ara. Tindria, per tant, tot el sentit que el 14 de febrer es mantingués com la data de les eleccions. No nego que potser alguns en sortirien beneficiats, i altres perjudicats, de la mateixa manera que el 30 de maig alguns hi sortirien guanyant i altres hi sortirien perdent. Davant d’unes eleccions sempre hi ha gent que no vota, ni tan sols per correu. Però contràriament a les pretensions d’alguns, cap decisió política o judicial pot garantir que el cent per cent del cens anirà a votar.

Cap comentari: