Peatges incòmodes

(Article original publicat el 12/3/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2008, pàg. 2)

Tenim clar quin tipus de societat volem, però no tothom té tan clar que per assolir determinades fites cal pagar uns peatges que no sempre són còmodes de pair. Així, molta gent exigeix energies renovables, però no està disposada a acceptar la contrapartida dels parcs eòlics. O volen molts més serveis socials dels que se’ns ofereixen ara, però ja costa més d’acceptar la contrapartida d’haver de pagar més impostos per finançar-los. Tota acció positiva té la seva contrapartida negativa. Ara es reivindiquen carrils bici a dojo, però quan el ciclista té necessitat d’agafar el cotxe o esdevé vianant es molesta quan veu que els ciclistes li prenen l’espai. Alguns barcelonins demanen que els dos tramvies de Barcelona quedin units per la Diagonal, però quan s’assabenten que el pressupost supera els dos-cents milions d’euros, comencen a dubtar si aquesta unió és tan necessària com alguns polítics ens volen fer creure. Fa temps que reivindico que aquests diners es podrien utilitzar per fer habitatge social, que prou falta que ens fa, i no crec que ningú dubti que seria una inversió molt més profitosa que el caprici de la senyora Colau. No es pot tenir tot, i arriba un moment que s’ha de prioritzar, prescindint de l’important per poder tirar endavant l’imprescindible. Aquesta és una de les feines del governant, prioritzar en les despeses i inversions, sabent que prengui la decisió que prengui serà criticat per una part de la societat, i felicitat per l’altra.

Fa una setmana el rei d’Espanya va fer una visita de cortesia a la fàbrica Seat de Martorell. Allà es va trobar amb el president de Volkswagen, el president de Seat i altres alts directius del grup. Però a banda del major Trapero, en aquell acte no hi havia cap representant del govern català. Va ser una gran equivocació, pròpia de governants inexperts, ja que aquesta absència podria comportar conseqüències negatives per a Catalunya. Es pot entendre que a Aragonès i companyia els vingués costa amunt saludar al visitant del país veí, però si més no tenien l’obligació de fer els honors als dirigents de l’empresa alemanya. Era el peatge que havien de pagar, ser presents a l’acte, i després ningú els hagués impedit explicar-ho, és a dir, que no eren allà pel visitant de Madrid sinó pels dirigents de l’empresa automobilística més important de Catalunya. Els governants tenen l’obligació de pagar aquesta mena de peatges, per més incòmodes que siguin. I si no estan disposats a pagar-los, valdria més que es dediquessin a una altra cosa.