.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 5 de març de 2021

Una Igualada més independentista

(Article original publicat el 26/2/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2006, pàg. 2)

Com que a causa de la pandèmia l’abstenció d’aquestes eleccions ha estat molt més elevada que la de fa tres anys, quan es va assolir un rècord absolut de participació, qualsevol comparació mínimament coherent entre aquestes eleccions i les anteriors cal fer-la en percentatges de vots obtinguts i no en nombre de vots. És de destacar que els temors d’una organització caòtica de la jornada electoral catalana sortosament no es van complir, i toca felicitar els organitzadors. Però tot i això, la participació ha estat només del 56 per cent, molt per sota de la de fa tres anys. Així que parlarem de percentatges, no de vots.

Hi havia qui assegurava que la llista del PDeCAT, encapçalada per dos igualadins molt coneguts (Carme Chacón com a número 1, i l’alcalde Marc Castells com a números 3) podia ser la favorita per guanyar les eleccions en clau local. Però no ha estat així, tot i la més que correcta campanya que ha fet aquest partit. A Igualada ha guanyat Junts de manera indiscutible. Arribats a aquest punt, ens podríem preguntar si la campanya electoral influeix molt o poc en els resultats. Alguns experts diuen que la influència de la campanya és molt baixa, però aquest debat, certament interessant, el deixarem per un altre moment.

Si sumem els percentatges obtinguts per la llista guanyadora de les eleccions (Junts, amb el 27 per cent) i els del PDeCAT que dèiem abans, amb poc més del 9 per cent, arribem al 36 per cent. Fa tres anys la llista guanyadora de Junts va obtenir el 33 per cent. A partir d’aquí, es podria concloure que presentar-se per separat els ha donat un millor resultat, tot i que no necessàriament s’haurien obtingut aquestes xifres si els candidats haguessin format part de la mateixa llista. Fa de mal dir com s’hauria votat en aquestes circumstàncies, i això no ho sabrem mai. Però hi ha una dada que és indiscutible. Si aquí hi sumem el 30 per cent dels vots obtinguts per Esquerra i la CUP, podem dir sense por a equivocar-nos que Igualada és avui una ciutat més independentista que abans.

Què ha passat amb la resta de partits que han obtingut representació al Parlament? Mentre Esquerra ha baixat una mica, el PSC i la CUP gairebé han doblat resultats, i la resta de partits, amb xifres inferiors al cinc per cent, s’han limitat a fer el paper de comparses. Aquí cal fer una menció especial a Ciudadanos, que ha passat del dinou al tres i mig per cent. Una derrota en tota regla que, veient la trajectòria estranya d’aquest partit, podríem concloure que ha sigut ben merescuda.