.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 1 d’abril de 2021

Dos partits a la paperera

(Article original publicat el 26/3/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2010, pàg. 2)

Ciudadanos és un partit polític que va néixer a Barcelona amb l’objectiu de deixar Catalunya reduïda a una regió més d’Espanya, com Múrcia o la Rioja, amb tots els respectes per a aquestes dues regions. Els seus promotors pretenen que la llengua pròpia de Catalunya quedi limitada a l’ús familiar i poca cosa més. Amb aquest objectiu hi han abocat molts recursos, amb la voluntat de transformar la Catalunya actual per tornar-la a una situació similar a la que tenia durant el franquisme. Ara la seva bèstia negra és l’independentisme, majoritari a Catalunya, i per tal de lluitar-hi i intentar que desaparegui són capaços del que sigui, amb l’ajut inestimable de tots els poders estatals, clavegueres incloses. Han introduït una gran crispació a la societat catalana, i s’han inventat uns suposats greuges que només existeixen en la seva imaginació. Va arribar un moment que semblava que se’n sortirien; així, l’any 2017 van guanyar les eleccions tot i que, sortosament, sense cap possibilitat de formar govern. Els seus màxims dirigents, primer Albert Rivera i després Inés Arrimadas, van acabar fugint cap a Madrid, i aquell globus s’ha anat desinflant amb molta més rapidesa que s’havia inflat. A les eleccions del 14 de febrer han passat de trenta-sis diputats a només sis, en un Parlament de 135. Ara és un partit en liquidació, a l’espera de l’anunci de la data d’enterrament.

Aquest trist final s’assembla al final de la UCD, reconvertida finalment en el CDS per acabar morint sense honors. Un altre exemple és aquell partit anomenat UPyD, el qual va fer una evolució similar abans de quedar reduït a una entradeta més de la Viquipèdia. I mentre Ciudadanos es va desfent com un terròs de sucre, a Catalunya, però també a Espanya, un partit als antípodes de Ciudadanos, és a dir, a l’esquerra de l’esquerra, està fent un camí semblant. Podemos i les seves confluències van pretendre fer el mateix que Ciudadanos, és a dir, ocupar l’espai que ocupaven partits tradicionals, però també amb poc èxit. A Catalunya els queda el cap visible d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona per una combinació de vots, mentides sobre el seu antecessor i l’ajut inestimable d’un grupet escindit de Ciudadanos liderat per Manuel Valls. Ara tocarà pagar les festes, és a dir, els crèdits que aquests partits van contraure amb la banca. Ciudadanos partint de zero, i Podemos/Comuns amb els deutes de les escorrialles del comunisme que van decidir heretar per no haver de partir de zero. A tots dos els està sortint malament la jugada.