Sensibilitat mediambiental vs. sensibilitat social

Dues obvietats: el gasoil i la gasolina que utilitzen els cotxes, camions i furgonetes, el querosè dels avions i altres combustibles contaminen el medi ambient, i s'han de buscar remeis per reduir-ne les emissions. Remeis que no necessàriament impliquen el decreixement que ens prediquen des de l’esquerra extrema, ni prohibir l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, ni convertir la Via Augusta en la Via Amish que somnien alguns i tot el que de negatiu socialment això comportaria. Remeis que tampoc comporten pintar els carrers de colorets com si formessin part del pati d'un parvulari. La solució vindrà de fabricar vehicles i avions menys contaminants, cosa que ja s'està fent. I dit això, podem discutir sobre els terminis que des de l'administració pública es concedeixen als ciutadans per adaptar les seves vides a les noves regulacions mediambientals.

Fa uns mesos l'Ajuntament de Barcelona va prohibir l'entrada a la ciutat de determinats models de vehicles per ser massa antics, i les persones injustament perjudicades per la mesura ho van portar als tribunals. Cal recordar que es tracta de gent humil que utilitza cotxes que ja tenen uns quants anys, gent que no es pot permetre el luxe de canviar de cotxe sovint. I van guanyar, el jutge els va donar la raó, i jo me'n vaig alegrar. Però tot i una contundent sentència judicial en contra de la mesura municipal, l'ajuntament l'ha recorregut i, mentrestant, continua castigant als treballadors que necessiten fer servir els seus vehicles per treballar a la ciutat, i tenen dificultats per canviar-se'ls.

Castigant-los a ells el consistori està castigant a les persones més vulnerables de la nostra societat. Una conclusió que se'n pot treure és que s'està deixant de banda la sensibilitat social dels dirigents de l'ajuntament suposadament més progressista de la història. És a dir, que des de l'equip de govern municipal s'ha decidit reduir els drets d'aquells ciutadans que, per poder menjar, s'han de guanyar la vida fent ús d'uns vehicles massa antics. Mentrestant, almenys a Sarrià, quan utilitza vehicles municipals de "Medi Ambient" que tampoc compleixen la normativa, el mateix ajuntament continua empastifant el veïnat amb fums i sorolls innecessaris. Però per a aquestes andròmines municipals els terminis de substitució són més flexibles. Sovint penso que qui fa la llei sempre té una certa tendència a fer la trampa, però avui no ho diré en veu alta.