.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 de setembre de 2022

Més enllà d'unes eleccions municipals

(Article original publicat el 9/9/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2086, pàg. 2)

Els partits unionistes, des dels més tradicionals —socialistes, populars i comunistes, aquests últims amb noms canviants, per dissimular que ho són—, fins als nous partits que estan sorgint fruit de les divisions, lluites personals i el desmesurat afany de protagonisme d'alguns personatges, tots sense excepció reivindiquen el terme constitucionalista per definir-se políticament. Pretenen, així, diferenciar-se de la resta de l'oferta política. Però aquest intent de patrimonialitzar el terme constitucionalisme no deixa de ser una apropiació indeguda. L'entorn unionista tendeix a oblidar que de constitucionalistes ho som gairebé tots —anarquistes i cupaires juguen en una altra lliga—, amb una petita diferència: els unionistes ja tenen una constitució, l'espanyola de l'any 1978, mentre que el 52 % dels catalans encara no tenim una constitució catalana. Però la tindrem aviat.

Unes eleccions locals tenen òbviament com a primer objectiu els interessos municipals, però no només això. La gestió d'una alcaldia va bastant més enllà de la recollida d'escombraries, l'ordenament del trànsit i altres temes locals. Així, aspectes més polítics, més de país, no es poden excloure del debat municipal. Amb un exemple s'entendrà millor. En temps de la monarquia d'Alfonso XIII el meu besavi era l'alcalde d'Igualada. Doncs bé, en fer-se públics els resultats electorals de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, va caure la monarquia espanyola, i el monarca espanyol va agafar el camí de l'exili. I no cal dir que el meu parent, l'alcalde Josep Lladó, també va haver d’abandonar el seu despatx del primer pis de l'ajuntament.

Amb aquests records, alhora familiars i polítics, vull posar sobre la taula que intentar limitar els efectes d'unes eleccions locals a la gestió tècnica del municipi és utòpic, com ho era pretendre que les eleccions de 1931 no anirien molt més enllà de la pura gestió municipal. Tan enllà que van fer caure la monarquia, un dels pilars del règim. En aquest context, no s'ha d'excloure que una possibilitat per afavorir el camí cap a la independència de Catalunya pugui venir per la via d'unes eleccions municipals, no les de l'any que ve, que no hi hauria temps per preparar-ho, però sí les de l'any 2027. Llavors farà noranta-sis anys d'aquelles eleccions municipals que van capgirar Espanya. Els polítics cal que siguin imaginatius, i enlloc està escrit que unes altres eleccions municipals no puguin acabar servint de palanca definitiva per assolir la independència de Catalunya.