.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 7 de desembre de 2022

Ser ric no és cap ganga

(Article original publicat el 2/12/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2098, pàg. 2)

Escoltes qualsevol dirigent dels comuns i les seves confluències, els d'Esquerra i també els de l'ala més esquerranosa del PSOE —el sector negocis (Felipe González & Co.) és tota una altra cosa, fins al punt que, escoltant-los, sembla que siguin del PP—, i aviat sorgeix el discurs populista que deixen anar a la mínima que es presenta l'ocasió: els rics són molt dolents i se'ls ha de castigar de valent, ja que són els grans culpables de tots els mals de la nostra societat. A veure si escarmenten! No amb pena de presó —això encara no ho ha proposat ningú—, però sí amb uns impostos forassenyats sobre els estalvis els quals, per cert, abans ja havien cotitzat fiscalment via IRPF.

L'objectiu de les esquerres és que els rics —sense oblidar els rics d'esquerres, que també en tenim— s'oblidin per sempre de les ganes de fer-se un raconet, o un raconàs, sigui per ajudar els fills si algun dia ho necessiten, o com a reserva pel futur imprevisible que ens espera. Segons diuen els que tenen la bola de vidre —no és el meu cas—, el que ens espera no és precisament un futur brillant. Hi ha, però, una alternativa, i és que els rics es cansin de tota aquesta poca-soltada i decideixin expatriar-se i emigrar a territoris fiscalment menys agressius.

El missatge populista i simplista que transmeten els governants de l'esquerra més ideologitzada és que si has guanyat molts diners, segur que has fet trampa. Molta gent no té la capacitat d'entendre, ni té gens d'interès a tenir-la, que un es pot guanyar molt bé la vida sense fer trampes. A més, en comptes d'atacar als rics, els governants haurien de mostrar la seva satisfacció, però no gosen expressar-la en públic. Hi ha qui sembla oblidar que com més guanyin els rics més impostos paguen, i aquests sempre acaben repercutint en el conjunt de la societat. Que potser se n'haurien de pagar més, d'impostos? No ho excloc, però això ho haurem de deixar per a un altre dia, que aquí l'espai és limitat.

El segon missatge dels governants, tant els d'esquerres com els de dretes, aquest en forma de consell discret —mai l'expressen en veu alta— és més pràctic. Et venen a dir que si et guanyés bé la vida no estalviïs ni inverteixis, que et cruixiran a impostos; gasta't els diners com més aviat millor. Si ja te'ls has gastat, no hauràs de tributar per patrimoni, i tampoc hauràs de passar la vergonya de ser ric, ni ser objecte de linxament social. En definitiva, tot i que els rics no són necessàriament males persones, en aquesta societat ser ric no és cap ganga.