.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 29 de desembre de 2022

Jutges independents?

No vam quedar que en una democràcia comme il faut, amb una estricta separació de poders, els jutges han de ser independents i políticament neutrals? Sí, hi vam quedar, però a la cúpula judicial espanyola sembla que aquell pacte cada dia l’afecta menys.

Assistim a aquest espectacle tan escandalós d'uns jutges de la cúpula judicial espanyola totalment dependents dels partits polítics que els van proposar per ocupar aquests càrrecs. Així, coneixent la posició del partit sobre un tema determinat, ja sabem què decidiran els jutges nomenats per aquell partit. Amb honroses excepcions, tot s'ha de dir. Alguns jutges tenen el mandat caducat des de fa anys, i si ho combinem amb les traves que posen uns i altres —jutges i partits polítics— per tirar endavant els nomenaments dels substituts, s'arriba a l'escàndol majúscul de veure com uns jutges que han de plegar i, per tant, els afecta directament la decisió, participen també en la votació. Esperpèntic és poc. I després encara hi ha qui té les galtes d'afirmar que Espanya és una democràcia plena. Tot plegat és tan escandalós que la conseqüència és un desprestigi creixent del món judicial espanyol, tant a dins del país com a l'estranger, amb la manca de seguretat jurídica que això comporta.

No pertanyo al món de la justícia ni al de l'advocacia, i sempre tinc al cap aquella dita popular que diu que advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos. Bé, potser tampoc cal ser tan dràstic, tinc bastants advocats a la família i tampoc els vull cap mal. De fet, sempre que els he necessitat m'han tractat més que bé. Però, dit això, cal dir també que cap dels meus familiars advocats forma part de la cúpula judicial espanyola, i intueixo que ells deuen estar tan sorpresos i emprenyats com ho estem els ciutadans que ens movem al marge d'aquest negoci.

Aquesta setmana s'han incorporat dos magistrats nous al TC, però no podem oblidar un petit detall: han estat designats per un CGPJ caducat. Un advocat amb ganes de gresca judicial —en conec algun— ho podria portar a la justícia, però resulta que tal com està muntat el sistema al final qui hauria de dir l'última paraula són els mateixos personatges. És el peix que es mossega la cua. No pretenc pas, ni de bon tros, que els únics culpables del desgavell judicial siguin els jutges. La culpa és compartida amb els partits polítics que mouen els fils de la judicatura espanyola, i en aquest cas ho podem concretar amb els dos grans culpables: el PP i el PSOE. La resta de partits només són comparses.