.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 25 de setembre del 2023

Benvolguts i estimades

Els vuit anys de govern d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona han incidit, també, en la nostra manera d'expressar-nos. O, més ben dit, en la manera incorrecta d'expressar-se d'alguns. I si als comuns hi afegim els cupaires i altres que s'han deixat contaminar per aquesta moda tan ridícula del desdoblament lingüístic, ens està quedant una política comunicativa de cal justet. Vegem-ne un altre cas.

Divendres que ve comença la Festa Major de Sarrià. En el programa patrocinat per l'Ajuntament i altres entitats públiques i privades que s'està distribuint pel nostre barri, hi podem llegir dues salutacions: una de la regidora del Districte, Maria Eugènia Gay, i l'altre de la Comissió de Festes del Roser de Sarrià, sense personalitzar.

Partint de la moda ridícula del desdoblament lingüístic, veiem que el primer missatge s'adreça als "Benvolguts Sarrianencs i Sarrianenques", deixant ben palesa una clara discriminació cap a les senyores; és a dir, just el contrari d'allò que es volia evitar. Així, els sarrianencs són benvolguts mentre que les sarrianenques només són sarrianenques, és a dir, no són benvolgudes.

En el segon missatge, adreçat a les "Estimades Sarrianenques i Sarrianencs", els discriminats són els senyors. Queda molt clar que les sarrianenques són estimades, i jo que me n'alegro, mentre que els sarrianencs només són sarrianencs, és a dir, no són estimats.

Hem de suposar que no hi ha cap mala intenció, però sí una mala praxi lingüística per part dels redactors i correctors d'aquests i altres textos. És d'esperar que de cara a l'any que ve no tornem a caure en aquestes ridiculeses del desdoblament lingüístic, unes pràctiques que de vegades ens aboquen a situacions esperpèntiques. Amb una mica de ganes, bona voluntat i sentit comú, el ridícul que provoquen situacions estranyes com les descrites és fàcilment evitable. En català, totes i tots és tothom.