.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 18 de setembre del 2023

Una immersió nipona

El Japó és un país que no em crida l'atenció, i potser per això mai hi he anat. La cuina japonesa, en canvi, d’uns anys ençà m’ha començat a interessar. Feia temps que buscàvem uns dies per fer allò que ara en diuen desconnectar. Finalment, la setmana passada vam decidir fer una curta immersió japonesa que anés una mica més enllà dels típics restaurants de sushi que hi ha per tot arreu. Alguns els trobo força bons i hi anem de tant en tant, encara que moltes vegades els seus propietaris no són japonesos sinó de Xangai o d’altres indrets de la Xina. Ara bé, com que la cuina japonesa acostuma a ser cara, aquests restaurants tampoc els pots sovintejar. Els miracles no existeixen, i si la matèria primera és cara, el restaurant mai pot ser barat.


Així doncs, hem estat uns dies allotjats en un hotel japonès (sopar, dormir i esmorzar), però aquesta vegada sense haver de fer l'esforç previ que quan vaig pel món tinc el costum de fer, és a dir, la d'aprendre’m unes poques fórmules idiomàtiques locals de cortesia. Aquesta vegada no hem utilitzat els arigato, ohayo, konnichiwa i sayonara de rigor. Els propietaris de l'hotel parlen un català perfecte, i és que són tan catalans com qualsevol altre català. No és pas cap secret que els catalans com en Tessin Sano, un dels copropietaris de l'hotel, naixem on volem; ell va néixer al Japó i fa anys que viu a Catalunya.

L’hotel és francament espectacular, envoltat de boscos i, sobretot, d’un silenci que cal aprendre a escoltar. Es troba en una casa de l'any 1131 —gairebé nou-cents anys d'antiguitat—, i sempre ha estat propietat de la mateixa família, la família de la Nuri Jou, copropietària del negoci. Un cop presa la decisió d’entrar en el negoci hoteler, van aprofitar la pandèmia Covid-19 per reconstruir la casa de dalt a baix (feia dècades que no hi vivia ningú), així com incorporar la tecnologia actual i la decoració interior basada en l'exquisit minimalisme japonès.

Després de dos anys d'un acurat procés de reconstrucció, el resultat és impressionant. L'hotel disposa d’un restaurant japonès, i de moment només té vuit habitacions operatives, però tenen previst obrir-ne algunes més. El negoci el van engegar fa un any, i només obren de dijous a diumenge. Es donen a conèixer mitjançant alguna xarxa social i el boca-orella dels clients que hi han passat; això estic fent jo ara. Nosaltres vam anar a passar uns dies del mes de juny molt a prop, i va ser llavors quan ens vam assabentar d'aquest projecte turístic tan engrescador.

La nostra experiència ha valgut molt la pena, i no excloem repetir-la. I com que estic convençut que la meva recomanació no em farà quedar malament, em permeto aconsellar aquest hotel, sense reserves. Si escriviu al buscador d'Internet "hotel japonès a Catalunya", aquest establiment us sortirà en primer lloc. Ep!, no espereu trobar allò que entenem per un hotel luxós, que no ho és (encara que oficialment té quatre estrelles), ni una decoració recarregada que seria als antípodes del minimalisme japonès, ni un hotel barat, que tampoc ho és ni ho pot ser, però, si us ho podeu permetre, us puc ben assegurar que l'experiència s'ho val.