Governar sense guanyar

El PSOE està demostrant una gran habilitat per governar sense guanyar les eleccions. EP!, de manera cent per cent democràtica, això no es posa en dubte. A Espanya, per exemple, el PSOE té l’avantatge afegit que políticament el seu contrincant popular és bastant fluixet, i la debilitat del líder del PP ajuda molt al PSOE a mantenir-se en el poder. Catalunya és l’excepció, ja que el PSOE hi va guanyar les eleccions, i tot i que molt lluny de la majoria absoluta, també hi governa. A continuació, encara que aquesta és una institució que no es governa mitjançant el vot popular, tenim la Diputació de Barcelona, que ve a ser una repartidora política de càrrecs i subvencions. Alguns la critiquen —jo encara vaig una mica més lluny, proposo tancar-la, i que la seva tasca sigui transferida a la Generalitat, i els càrrecs polítics amortitzats—, però tots els partits sense excepció hi estan en contra, ja que aprofiten la Diputació per anar-hi col·locant els seus. El PSOE, ara mateix, en té la presidència. A l'AMB, exactament el mateix. A Barcelona ciutat, más de lo mismo, el PSOE també hi governa havent perdut, en precari, amb només deu regidors de 41. I si per acabar aquesta relació parlem del govern dels districtes barcelonins, l’escàndol democràtic és majúscul. Els polítics ens expliquen sovint que Barcelona és una ciutat descentralitzada, però al meu districte de Sarrià-Sant Gervasi també hi governa el PSOE, amb només dos consellers de dinou. És, per tant, una descentralització fake. Per acabar, d’uns anys ençà quan parlo dels socialistes catalans parlo sempre del PSOE, tot i que alguns fan veure que el PSC encara existeix. En fi, com diuen a l’oest, de ilusión también se vive.