.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 23 de desembre del 2024

Tres entrevistes polítiques

Per a la majoria dels polítics que busquen repetir mandat en un càrrec institucional el més important sempre són les pròximes eleccions, i gairebé mai pensen en les pròximes generacions. I així ens va. Les persones que es dediquen a la política sempre busquen el màxim protagonisme mediàtic, i és comprensible que sigui així. Han de donar-se a conèixer a com més gent millor, han d’explicar les coses bones que estan fent i han fet, i quins projectes tenen de cara al futur. No cal dir que els seus errors, tot i que humanament són comprensibles i podrien ser disculpats, sempre s’intenten amagar.

Els polítics busquen sempre l’entrevista en horari de màxima audiència. Els presidents i alguns expresidents de la Generalitat tenen el privilegi de ser entrevistats just després de sopar, cap allà les deu. Així, recentment, el president Salvador Illa va ser entrevistat per TV3 durant gairebé una hora, però com que el personatge és més aviat fosc i no dóna per gaire, va ser una entrevista insulsa, sense pena ni glòria. No va deixar titulars.

La mateixa cadena va anar a l’exili belga a entrevistar el president Carles Puigdemont durant mitja horeta escassa. Tenint en compte que ara a TV3 hi mana el PSOE, els periodistes encarregats de fer les entrevistes tenen un tracte diguem-ne amable i conciliador amb qui governa actualment la Generalitat (Illa), i un tracte més fred, seriós i inquisitiu amb qui ho feia abans (Puigdemont). No hauria de ser així, però com que TV3 no és la BBC, és així. El periodista no és lliure de treballar com vulgui, perquè sap que qui paga, mana. Això sí, l’entrevista amb l’expresident ens va deixar un bon titular, que és el concepte d'“amnistia política” que el govern espanyol es resisteix a aplicar-li, com una mena de càstig complementari al boicot més que evident de l’amnistia judicial.

Aquestes dues entrevistes institucionals han destacat en el panorama mediàtic català, però aquí s’hi hauria d’afegir la que van fer a la diputada Sílvia Orriols (AC), la qual va ser entrevistada per primera vegada en una tele pública amb cara i ulls. (Betevé no la incloc en aquesta categoria, ja que només és una eina de propaganda del PSOE barceloní). Aquesta entrevista, però, va ser abans de sopar. Orriols, com dèiem, va ser entrevistada al Canal 24 Horas de TVE, un canal, per cert, amb molt poca audiència. La diputada se’n va sortir prou bé, i les xarxes socials encapçalades per X se’n van fer el ressò que l’ocasió demandava. L’última enquesta del CEO dóna sis diputats al seu partit, però tothom intueix que en traurà alguns més.