Visca el capitalisme, sí, per què no?

Dues característiques dels governs de signe capitalista en les societats democràtiques són que, per una banda, sempre són reversibles, ja que cada quatre anys els ciutadans són cridats a les urnes i amb els seus vots poden treure el govern i posar-n’hi un altre. L’altra característica és que havent-hi un poder legislatiu efectiu, escollit democràticament, aquesta institució pot establir normatives de control, i de fet les estableix, tendents a minimitzar els abusos dels governants.

En canvi, els països governats per comunistes (posem per cas Vietnam, Cuba, algunes repúbliques ex soviètiques, Corea del Nord, etc.) es caracteritzen per no permetre l’alternança política un cop els camarades han assolit el poder. Això sí, després de desactivar mitjançant presó, exili o assassinat altres candidats que no tenen les simpaties del dictador de torn, alguns d’aquests països de tant en tant organitzen simulacres d’eleccions perquè no sigui dit. I sense oblidar un petit detall: els comunistes no acostumen a accedir al govern per vies democràtiques sinó per camins violents com ara cops d’estat, guerres i revolucions de tota mena.

Un cop establerts aquests principis, podem comparar fredament l’evolució dels països i les seves poblacions en un sistema i en l’altre. Es pot arribar fàcilment a la conclusió que és a partir del capitalisme i l’economia de mercat que les societats avancen, i que aquesta millora és impensable en les societats comunistes. Així, no és cap secret que si es busca prosperar com a societat, la dictadura cubana (ara mateix potser és la més antiga del món, amb una durada de seixanta-cinc anys) no és pas la millor alternativa per intentar-ho. A Cuba has de ser molt obedient, o marxar del país.

Partint de la base que el sistema perfecte no existeix, a partir d’aquestes dades podem concloure que ser capitalistes i defensors de l’economia de mercat, amb tots els controls democràtics que es considerin convenients, és l’opció menys dolenta que tenim. Viatjar serveix també per constatar que en el món lliure avui es viu infinitament millor que fa seixanta-cinc anys. Els cubans no poden pas dir el mateix.