La Catalunya ultra

Els extremismes ultres, de dreta i d’esquerra, sempre m’han fet angúnia. Els considero socialment poc recomanables, ja que en la gran majoria dels casos no aporten res de positiu per a la millora de la vida dels ciutadans. Serveixen per provocar i per ocupar alguna portada dels mitjans de comunicació, per a épater les bourgeois i, tot sovint, per intentar satisfer determinades ambicions personals no confessades d’alguns personatges que tenen un excessiu afany de protagonisme. Tot i això, hi ha persones que voten partits extremistes, i no cal dir que el dret democràtic a equivocar-se a l’hora de votar també s’ha de respectar. Sortosament, però, els votants dels extrems són poquets, tal com ens mostren repetidament els resultats electorals.

Fent una classificació molt esquemàtica dels vuit partits polítics que tenen representació institucional al Parlament de Catalunya, la CUP seria el partit representant de l’esquerra ultra, i Bocs representaria la dreta ultra. Els altres sis partits, ordenats per estricte ordre alfabètic per evitar susceptibilitats —AC, Comuns, ERC, JxC, PP i PSOE— no són partits ultres, tot i que, puntualment, també poden arribar a plantejar propostes democràticament forassenyades.

Des de fa un temps hi ha la consigna dels partits de sempre (Comuns, ERC, JxC, PP i PSOE) d’acusar AC de ser un partit ultra. El motiu no és cap altre que el partit de l’alcaldessa de Ripoll va treure uns resultats electorals molt bons en les últimes eleccions municipals, i molt prometedors en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. I això els partits de sempre instal·lats en el sistema encara no ho han paït, i amb la seva rebequeria només demostren que no s’han llegit els estatuts d’AC; si els coneguessin, no farien aquestes falses acusacions.

Jo no em crec les enquestes, però quan ara mateix totes coincideixen admeto que potser hi hauria de prestar més atenció. Diuen que a les pròximes eleccions la collita de vots d’AC serà de les que faran història, i algunes persones desinformades continuaran insistint que els votants d’Orriols són els dolents de la pel·lícula, com segons ells també ho són els votants de Trump als Estats Units. I com que no estan disposats a escoltar la veu del carrer, els partits de sempre no estan entenent res, ni a Catalunya ni als Estats Units. Però no ens confonguem, a les pròximes eleccions el vot ultra no serà el d’AC, sinó la suma de Bocs i la CUP.

Com a liberal sense adjectius que em considero, no hi ha cap partit que em representi. Quan arriben les eleccions no dic mai a quin partit voto, però sí que he dit més d’una vegada a qui no voto. Doncs bé, vull acabar aquest comentari afirmant que no he votat mai cap d’aquests tres partits.