.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 31 d’agost del 2025

Quan s’acaba l’agost

A l’agost el barri de Sarrià queda buit de gent, buit de cotxes, motos, patinets i bicis d’una, dues i fins a tres places, les quals, òbviament, circulen sense matrícula ni assegurança —alguns sostenen que exigir-ho no seria prou progressista—. Sarrià, a l’agost, s’ha quedat buit de sorolls i gairebé sense botigues, ja que la majoria estan tancades. Això sí, sempre es pot baixar fins al refugi climàtic d’El Tall Anglès, tot i que aquest no ha sigut mai el meu esport preferit. També pots anar als grans supermercats que obren cada dia, així com a les moltes botigues de l’Illa Diagonal, però el consumisme tampoc forma part de les prioritats d’aquest comentarista.

El fet és que a l’agost, com passa cada any, la gent fuig de la ciutat, la gent marxa allà on sigui. La qüestió és marxar. I ara que s’acaba l’agost, la gent torna. Se’ns explica, insistentment, que hi ha molta precarietat laboral, i que els que tenen la sort de tenir feina acostumen a cobrar sous de cal justet. Totes dues afirmacions són certes. El fet és que, amb la cartera més buida que plena, arriba l’agost i gairebé tothom marxa. En cotxe o en moto, en tren, en vaixell o en avió de baix cost, que mentre no ens ampliïn l’aeroport aquesta és l’oferta majoritària que tenim a Barcelona. Ara bé, molts ens preguntem com s’ho fan. Potser a còpia d'esprémer la Visa sense rumiar gaire? Chi lo sa! Diuen que qui dia passa any empeny, i quan arribi el setembre ja en parlarem.

Sigui com sigui, la rentrée de finals d’agost és també un senyal positiu per a uns pocs. A partir de demà començaran a marxar els veïns que a l’agost, buscant evitar les típiques cues i aglomeracions que es formen a l’estiu, s’han quedat solidàriament a Sarrià. A partir de setembre pots anar als mateixos llocs que aniries a l’agost però sense els molts inconvenients estiuencs, i sense patir per trobar taula als restaurants. I, tot plegat, amb una temperatura molt més agradable i a uns preus força més moderats.

Avui toca desitjar una bona tornada a tots els que han passat l’agost lluny de Sarrià, i unes bones vacances als privilegiats que les comencen demà.