Tenir aire condicionat no és de dretes

El debat que s’ha obert a França aquest estiu és sobre l’ús de l’aire condicionat (AC). Al país veí només el 7% dels habitatges disposen d’AC, així que són ben pocs els francesos que en gaudeixen. La majoria que opta per no tenir-ne al·lega tant raons mediambientals com el cost energètic que suposa.

S’ha de dir que, a França, de dies de calor extrema n’hi ha pocs, i molts francesos pensen que fer una inversió important per utilitzar-la pocs dies l’any no els surt a compte. Però la poca utilització no és sempre un argument prou potent. A la Cerdanya del sud, la nostra, hi ha moltes segones residències que amb prou feines es fan servir dues setmanes l’any, i la resta de l’any estan buides. Són pobles fantasma.

Si la notícia de l’AC la llegeixes al diari Libération ja saps què en pots esperar, i si la notícia la comenta un polític d’esquerres, el minso 7% potser encara li semblarà massa. Encara que sigui entre línies, l’ecologisme d’esquerres té tendència a associar l’AC amb les persones de dretes. A França, com aquí, també trobes gent amb plantejaments equivocats molt simples. Però disposar d’AC a casa no és de dretes ni d’esquerres sinó, simplement, el dret que tenim els ciutadans a gaudir d’un benestar climàtic raonable. 

A casa tenim l’AC programat a 22°, de manera que l’estança queda aclimatada a uns 24/25°, i amb molta menys humitat que al carrer. Això queda lluny dels consells ecològics dels comunaires que, directament o indirecta, fa deu anys que governen Barcelona. Els polítics d'esquerres que gaudeixen donant consells tot sovint també s’equivoquen.