.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 30 d’octubre del 2025

Alerta, que ve la dreta!

Ciutadans i polítics d’esquerres mostren en veu alta la seva preocupació pel risc que governi la dreta, i busquen culpables a tot arreu... menys a les seves pròpies files. Cap tractat polític dels que jo conec diu que l’ideal d’una societat és que estigui governada per l’esquerra, o que el perill és que governi la dreta. A veure, posem-hi una mica de sentit comú. Primer de tot, si en un règim democràtic ve la dreta només és per un motiu, perquè el poble així ho vol i així ho vota. En comptes de mostrar en públic la seva gran preocupació, les esquerres haurien de preguntar-se per què passa això. Haurien de preocupar-se perquè després d’uns quants anys de les esquerres als governs la gent comença a dir en públic que n’està tipa, i llavors trasllada aquest emprenyament a les seves decisions electorals. Que governi l’esquerra no és garantia de bon govern, com tampoc ho és que governi la dreta. El sistema democràtic comporta que el poble pugui canviar d’opció electoral. I si les esquerres no ho han fet prou bé, que sembla que la cosa podria anar per aquí, doncs provem les dretes i a veure què passa. I per això als Estats Units va guanyar Trump, i a l’Argentina va guanyar Milei, i tots dos continuen gaudint d’un bon suport popular, i a altres països d’Amèrica, i també d’Europa, veiem situacions similars.