Modes i colors

(Article original publicat el 3/10/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2246, pàg. 2)
 
Quan et toca canviar de cotxe una de les moltes coses que has de decidir, tot i que no és ni de lluny la més important, és de quin color vols que sigui el vehicle que et vols comprar. Per a tots aquells que valoren la imatge pública que volen donar, el color del cotxe que utilitzen també té la seva importància. Jo, per exemple, no he volgut ni he tingut mai un cotxe de color vermell, perquè el color vermell el trobo massa cridaner; m’agrada molt més la discreció que transmet el color blau marí o el blanc. I si aquesta actitud algú la vol anomenar perjudici cromàtic injustificat, cap problema, però jo continuaré evitant el color vermell.

Últimament, veiem cotxes de marques de baix cost xineses i coreanes, però també alguns de marques europees, que estan pintats de color de gos com fuig, un color que alguns troben que és original i, potser, fins i tot elegant. A mi, però, aquest color sempre m’ha semblat que bruteja. Podríem dir que és una tonalitat de gris i deixar-ho aquí; això no obstant, el color de gos com fuig crec que va més enllà d’un simple gris, i potser retrata també una determinada manera de ser de l’usuari. Diuen que potser no s'hi veu tant la brutícia, però el sentit comú em diu que si el cotxe està brut i no t’agrada anar amb el cotxe brut, el que cal és rentar-lo.

Se’m fa difícil definir amb més precisió com és el color de gos com fuig, o fer-ho amb paraules més precises, però si el lector ho busca bé al diccionari segur que hi trobarà algunes pistes. Dit tot això i podent triar, jo no em compraria mai un cotxe d’aquest color, com tampoc, per motius mediambientals, mai no em compraria un cotxe amb motor dièsel (no n’he tingut mai cap). Però els gustos personals de cadascú no necessàriament han de ser coincidents ja que, sortosament, els nostres governants encara ens permeten triar. Alguns diuen que sobre modes i colors no hi ha res escrit, cosa que no és del tot certa. Ho dic amb coneixement de causa, perquè la meva activitat professional sempre ha estat molt relacionada amb el món de la moda.

La realitat és que sobre modes i colors hi ha molta cosa escrita, i com que, sortosament, en qüestió de gustos no hi ha un patró comú per a tothom, i és bo que sigui així, cadascú treu les seves pròpies conclusions. Si ho centrem en el món dels cotxes, a mi, com deia abans, no m’agrada el color vermell ni el color de gos com fuig. Per això utilitzo sempre cotxes de color blanc o blau marí, encara que, per moure’m per la ciutat, prefereixo anar a peu a tot arreu.