L’extrema dreta catalana

Alguns sostenen que a Catalunya els partits d’extrema dreta són Bocs i AC; al meu entendre no és ben bé així. Hi ha qui s’entesta a comparar AC amb Bocs; res a dir, comparar i treure conclusions és un bon exercici intel·lectual. Però si es fa una comparació honesta, és fàcil concloure que aquests dos partits tenen poc a veure l’un amb l’altre, i molt especialment mirat des de l’òptica catalana.

Bocs és extrema dreta de manual, homologada com a tal a tot arreu, i els seus dirigents no ho han amagat mai. Però AC no és extrema dreta. Només cal escoltar els seus dirigents i llegir els programes electorals d’aquests dos partits i comparar-los. I com que jo ja ho he fet, puc dir el que dic amb coneixement de causa.

Considero que votar partits extremistes no ens aporta res de bo. L’extrema dreta és tan poc útil socialment com l’extrema esquerra, encara que a un comunista d’extrema esquerra no li agradarà que se’l compari amb un votant de l’extrema dreta. Però les coses són com són, i els extrems es toquen.

La meva conclusió final és que votar partits extremistes —de dretes o d’esquerres— és del tot legítim, però és un error. Ara bé, tothom té dret a equivocar-se, també quan vota, i aquest dret s’ha de respectar. Dit tot això, si un català vol votar un partit d’extrema dreta entre els que tenen representació parlamentària, només té una opció: Bocs.