Coincidències i discrepàncies

(Article original publicat el 6/2/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2264, pàg. 2)
 
Veiem coincidències de vot entre les esquerres i les dretes, o entre els partits catalans i els espanyols. Es critica que alguna vegada Junts ha votat en el mateix sentit que el PP i Bocs. I és ben cert, en temes molt concrets el vot de partits antagònics pot coincidir, i no per això aquestes coincidències han de ser motiu de crítica. No cal dir que en temes nacionals Junts es troba als antípodes del PP i Bocs, dos partits espanyolistes. Però si es tracta de temes econòmics, és lògic que Junts coincideixi més amb els partits de dretes que amb els d’esquerres. Junts no és un partit d’esquerres, com tampoc ho era Convergència.

Quan es tracta de temes econòmics i fiscals, les esquerres que tant critiquen Junts sempre es posen d’acord. Però quan escric aquest article veig que la setmana passada les coincidències van ser unes altres, en aquest cas en clau espanyolista i unionista. Així, la franquícia catalana del PSOE —alguns encara l’anomenen PSC— va coincidir amb el PP i Bocs en el vot contrari al concert econòmic per a Catalunya. I en aquesta coincidència també hi haurien pogut ser els comuns. Però des del món de l’esquerra això no es critica, i com a màxim ho titllen també de coincidències puntuals.

El fet és que Junts defensa Catalunya, i té sentit que sigui així. PSOE, PP, Bocs i els comuns defensen Espanya, i també té tot el sentit que sigui així, ja que Espanya és el seu país. La coincidència en el vot és fruit de la coherència nacional. Són partits que no dissimulen, i entre defensar Catalunya i defensar Espanya la seva opció sempre és Espanya, de la mateixa manera que l’opció de Junts sempre hauria de ser Catalunya; ho expresso així perquè alguna vegada també s’han despistat.

Per completar aquest panorama, també podríem parlar d’Esquerra, i si no s’ha englobat aquest partit en una d’aquestes colles és degut al fet que la direcció actual d’Esquerra ha deixat de ser clara en els seus plantejaments nacionals. Abans Esquerra era un partit clarament independentista; avui, veient les declaracions dels seus dirigents, costa de trobar-hi aquell relat nacional. S’han d’aclarir. I encara quedaria la CUP, però aquests ja fa temps que no toquen quarts ni hores; si bé abans, en temes nacionals, semblava clar a què aspiraven, avui en dia, com passa amb Esquerra, també costa de veure quins són els seus objectius de país.

S’ha dit ja en comentaris anteriors que el primer debat hauria de ser el nacional. El debat ideològic ve després, i es fa cada quatre anys mitjançant les eleccions.