.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 de febrer del 2026

L’esquerra en crisi

(Article original publicat el 20/2/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2266, pàg. 2)
 
Gabriel Rufián, diputat d’Esquerra a Madrid, lamenta els fracassos electorals de les esquerres. De moment són només eleccions a Extremadura i l’Aragó, però la crisi de l’esquerra anirà a més. Ara bé, sent el seu partit és un dels responsables del desgavell, sorprèn que Rufián es queixi de la pèrdua de suport electoral. El problema que tenen els partits d’esquerres a Espanya —podríem ampliar el debat a altres països, però avui no ho farem— és que durant aquests últims anys han pecat d’un excés de prepotència i populisme, i la seva clientela política se n’està atipant. Alguns estan passant de votar partits d’esquerres a votar l’extrema dreta sense despentinar-se.

Les queixes actuals sobre el deteriorament de serveis públics com ensenyament i sanitat estan del tot justificades, i tenen diverses causes. Una causa no menor és que la clientela dels serveis públics ha augmentat molt, mentre les inversions no han crescut en la mateixa mesura. Aquelles manifestacions populistes de fa uns anys encapçalades amb unes pancartes que deien “papers per a tothom, obrim fronteres, volem acollir”, obviaven que l’augment de la població estrangera a conseqüència de l’efecte crida provocaria un fort creixement de la demanda de serveis. Ara paguem les conseqüències d’aquella crida cap a un acolliment sense condicions.

Els votants constaten que ara estan pitjor que abans, i lògicament el descontentament provoca un canvi de vot. Potser cal recordar l’exemple del sud de França, que de ser un feu dels comunistes ha passat a ser un feu de l'extrema dreta. El votant sap valorar els problemes que l’afecten directament, i veient la demagògia que ens envolta reacciona votant altres opcions. I sense excloure que molts acabaran decebuts amb els governants de dreta que vindran, ara mateix les eleccions les perden les esquerres.

Rufián busca una fórmula en clau espanyola per evitar que es consolidin les derrotes electorals de l’esquerra, però també diu que no renuncia a l’independentisme. Declarar-se independentista i alhora defensar la metròpoli és un oxímoron, i no funcionarà. Per culpa d’una gestió pública deficient de les esquerres el país s’està enfonsant, i el partit d’en Rufián n’és un dels responsables. Els problemes amb la pagesia, els trens, l’ensenyament i la sanitat s'agreujaran amb la manca d’inversions. No ha de sorprendre que el votant digui prou, i busqui que siguin uns altres els que gestionin la cosa pública. Les esquerres ja han demostrat la seva incapacitat per resoldre els problemes.