El facebook va néixer ara fa sis anys i avui en dia és una xarxa social totalment consolidada, amb centenars de milions d’usuaris repartits per tot el món. Hi ha molta gent jove i també persones menys joves que no llegeixen mai blogs ni utilitzen el correu electrònic a la manera tradicional sinó que tot ho fan mitjançant el facebook. No és aquest el meu cas. Jo llegeixo uns quants blogs cada dia (i n’aprenc molt llegint blogs!) i utilitzo l’email des de fa molts anys a la manera tradicional, tant pels meus contactes privats com en la meva vessant professional.
Tinc repetidament constatat que cada dia hi ha més gent que per comunicar-se utilitza pràcticament en exclusiva el facebook, i tot allò que no troben al facebook per a ells és com si no existís. Aquells internautes que com jo mateix som més aviat poc partidaris d’aquesta xarxa social potser hauríem de començar a deixar-nos de romanços i aprofitar els aspectes positius del facebook, que sens dubte els té. I és que a internet res és bo o dolent per se sinó que tot depèn de com s’utilitzin les diverses eines i aplicacions que la xarxa ens ofereix.
En aquest blog he parlat unes quantes vegades sobre el facebook i avui segueixo pensant bàsicament el mateix que quan l’any 2008 vaig escriure aquest article. Però ja fa temps que persones que hi entenen més que jo em diuen que si un dels meus objectius amb aquest blog continua sent el d’augmentar-ne la clientela, la utilització del facebook segurament em podria aportar nous lectors. De fet jo això ja m’ho mig ensumava, i en aquest sentit fa temps vaig obrir discretament al facebook un compte neutre (radar sarria), és a dir, sense que hi sortís el meu nom, amb l’objectiu d’investigar aquesta eina una mica més de prop, des de dins del sistema. Va ser el meu primer pas actiu relacionat amb el facebook.
Ara he fet mig pas endavant més. Fa uns dies vaig enllaçar El radar de Sarrià directament amb aquell compte de facebook, alhora que hi vaig incorporar com amics unes quantes persones que, assabentades dels meus primers passos, m’ho havien demanat. Per cert, seria interessant debatre per què dels enllaços del facebook en diuen precisament amics i no contactes, per exemple, però això ho deixarem per un altre dia.
Ara estic en condicions d’assegurar que tot i tenir només uns pocs amics registrats ja he notat un augment en el número de lectors d’El radar de Sarrià. Això sí, convé matisar que jo personalment no estic al facebook ni tinc cap intenció de ser-hi. De moment al facebook només hi és radar sarria. Vet-ho aquí.
Tinc repetidament constatat que cada dia hi ha més gent que per comunicar-se utilitza pràcticament en exclusiva el facebook, i tot allò que no troben al facebook per a ells és com si no existís. Aquells internautes que com jo mateix som més aviat poc partidaris d’aquesta xarxa social potser hauríem de començar a deixar-nos de romanços i aprofitar els aspectes positius del facebook, que sens dubte els té. I és que a internet res és bo o dolent per se sinó que tot depèn de com s’utilitzin les diverses eines i aplicacions que la xarxa ens ofereix.
En aquest blog he parlat unes quantes vegades sobre el facebook i avui segueixo pensant bàsicament el mateix que quan l’any 2008 vaig escriure aquest article. Però ja fa temps que persones que hi entenen més que jo em diuen que si un dels meus objectius amb aquest blog continua sent el d’augmentar-ne la clientela, la utilització del facebook segurament em podria aportar nous lectors. De fet jo això ja m’ho mig ensumava, i en aquest sentit fa temps vaig obrir discretament al facebook un compte neutre (radar sarria), és a dir, sense que hi sortís el meu nom, amb l’objectiu d’investigar aquesta eina una mica més de prop, des de dins del sistema. Va ser el meu primer pas actiu relacionat amb el facebook.
Ara he fet mig pas endavant més. Fa uns dies vaig enllaçar El radar de Sarrià directament amb aquell compte de facebook, alhora que hi vaig incorporar com amics unes quantes persones que, assabentades dels meus primers passos, m’ho havien demanat. Per cert, seria interessant debatre per què dels enllaços del facebook en diuen precisament amics i no contactes, per exemple, però això ho deixarem per un altre dia.
Ara estic en condicions d’assegurar que tot i tenir només uns pocs amics registrats ja he notat un augment en el número de lectors d’El radar de Sarrià. Això sí, convé matisar que jo personalment no estic al facebook ni tinc cap intenció de ser-hi. De moment al facebook només hi és radar sarria. Vet-ho aquí.
12 comentaris:
Per els qui encara no hem obert botiga a facebook, se'ns fa difícil saber què és. Qualsevol pot llegir blogs sense tenir-ne un mentre que a facebook cal ser-ne membre.
Ja ens ho explicaràs què s'hi cou allà a dins.
El facebook pot tenir molts bons usos, si es fa servir des d'un punt de vista professional, comercial, pedagògic, publicitari... El problema (en la meva opinió) és que hi ha força gent que l'utilitza únicament per tafanejar i perdre el temps de mala manera.
clara, tafanejar no és un problema :-) I un només pot tafanejar allò que el tafanejat deixa que tafanegis, no sé si m'explico ;-)
tot el que es faci, a Internet i a la vida, depèn d'allò que tu permetis :)
D'acord amb el que diu la Clídice. Tinc perfil Facebook i cap dels meus contactes (jo sí ho díc, Miquel) sap res més del que vull que se sàpiga.
I sí, també el faig servir per "publicitar" cada nou post a l'In varietate concordia.
Salut.
Estic amb el Ferran. És qüestió de només publicar el que un vulgui. Sobre l'enllaç blog-facebook, el tenia però un bon dia va deixar de publicar. Ho vaig trobar per casualitat i no recordo com es fa. Tampoc m'hi he preocupat gaire. AL Facebook hi ha tanta informació que al final no pares atenció en res.
Quan em vaig el compte a finals del 2006 el facebook era una xarxa social exclusivament per a estudiants universitaris, per això no importava tant què ensenyaves. Ara el senyor Facebook et coneix millor que la teva pròpia família i la manca de privacitat, almenys a mi, em fa molt de respecte.
Joan,
Si al final arribo a la conclusió que el facebook no em serveix faré el mateix que vaig fer amb el twitter després d’uns mesos de prova: deixar-lo d’utilitzar.
Clara,
Això diuen, jo d’entrada l’utilitzaré bàsicament com a eina publicitària d’aquest blog, i espero que m’aporti resultats positius.
Greips,
Tampoc excloc que jo mateix algun dia tafanegi una mica, suposo que serà inevitable, i més per a una persona curiosa de mena com jo.
Clidice,
Com que sóc d’aprenentatge exclusivament autodidacta de vegades tinc la sensació que a internet algunes coses s’escapen del meu control, però en el fons el què em passa és que no en sé prou.
Ferran,
Ara haig d’investigar com s’ha de fer per anar actualitzant el blog al facebook de manera automàtica, sense que jo hagi de fer-ho cada dia. Saps si es pot fer?
Albert,
Jo em limitaré a gestionar la meva pròpia informació, prescindint de si al facebook n’hi ha molta o poca.
Miquel,
A mi també, és per això que vaig amb peus de plom.
Miquel (Saumell), és senzill un cop hagis localitzat una "eina", dins de Facebook, que es diu "Networked blogs". Hi dones d'alta el teu blog, hi agregues els blogs amics (com el meu, si ho vols :)... i apa, a publicitar cada post nou del Radar!
Si vols, agrega'm (busca'm a ferranpo@gmail.com) i, des del meu perfil, et podràs abaixar el Networkedblogs.
Salut.
Moltes gràcies, Ferran, m’ho miraré quan tingui una estona. Reconec que amb això del facebook sóc un perfecte ignorant.
http://mashable.com/2010/02/08/facebook-brother-death/
Aquesta esgarrifosa història; el que deia sobre el poder del Facebook.
Miquel,
Gràcies per l’enllaç. De totes maneres el facebook, com tot, no és necessàriament bo o dolent, tot depèn de l’ús que se’n faci.
Publica un comentari a l'entrada