Consell de Barri de Sarrià

No fa gaire ja vaig comentar que actualment els barcelonins gaudim -i paguem religiosament- de vuit nivells administratius de govern que en el meu cas són, de menor a major, els següents: el barri (Sarrià), el districte (Sarrià-Sant Gervasi), la ciutat (Barcelona), la comarca (el Barcelonès), la província (Diputació de Barcelona), la nació (Catalunya), l’estat (Espanya) i Europa, cadascun d’aquests nivells amb els seus funcionaris i tota la pesca. Pel que llegeixo als diaris sembla ser que aviat n’hi haurem d’afegir dos més: entre la ciutat i la comarca, l’àrea metropolitana; i entre la comarca i la província, la vegueria. No em val que em diguin que les vegueries substituiran les províncies, doncs qui ara per ara encara mana de veritat (Espanya) ja ha deixat ben clar que les províncies ni tocar-les. Per tant, ens situaríem en 10 nivells administratius. Són molts o són pocs? Els lectors d’aquest blog són prou intel·ligents com per no necessitar llegir la resposta a aquesta pregunta.

Dimarts passat vaig assistir a la reunió del Consell de Barri de Sarrià, que és el primer d’aquests nivells administratius que vetllen per les nostres vides i les nostres butxaques. Pel què sembla el consell s’havia constituït tres mesos abans, i dic pel què sembla doncs a mi ningú em va convocar a l’acte de la constitució que diuen que va tenir lloc el 23 de novembre de l’any passat, on se’ns diu que es va escollir una vicepresidenta i es va presentar un informe sobre els nous equipaments del barri. Suposo que tot això deu ser veritat però el fet és que en l’ordre del dia de la reunió de dimarts no hi figurava el preceptiu “lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior”. Segons em va informar una persona que coneix el tema, després d’aquella primera reunió no es va aixecar cap acta, tot i que potser a hores d’ara el document ja existeix, però evidentment sense haver estat sotmès a l’aprovació dels veïns assistents a la reunió de dimarts.

Vaig arribar a 2/4 de set, hora fixada per l’inici de la reunió, i tot i que la sala ja era pràcticament plena de gent puntual com jo, l’acte no va començar fins tretze minuts més tard. Alguns d’això en diuen els ics minuts de cortesia i semblen no adonar-se que en realitat són els ics minuts de descortesia envers dels que fem l’esforç d’arribar a l’hora. Una actitud que com a mínim és poc respectuosa i menys educada.

Ens van passar la projecció d’uns documents molt esquemàtics relatius als ajuts municipals per a la rehabilitació d'habitatges del barri. Eren uns documents molt resumits però que d’entrada et donen una idea força entenedora de per on van els trets. Vaig demanar que per tal de facilitar la gestió dels veïns aquella presentació resumida sobre les característiques i les condicions per accedir a les ajudes la pengessin a internet, a la web de l’ajuntament. El gerent i el tècnic de barri presents a la sala van sortir amb excuses de mal pagador, van dir no sé què del document complet que figura no sé on però el fet és que els resums esquemàtics que ens van projectar no els pensen pas penjar a internet, amb el silenci somrient de la presidenta del Consell de Barri. D’això en podríem dir una manera força peculiar de facilitar la tasca dels veïns que els hi paguem el sou.

Van parlar també de diagnòstics i plans de futur pel barri sense concretar gran cosa, i finalment es va arribar a la part més interessant de la reunió, els precs i preguntes. El mecanisme per accedir a poder formular un prec o una pregunta era també força peculiar, amb aquesta desmesurada fal·lera de l’ajuntament per tenir-ho tot controlat. A l’entrada de la reunió, abans de començar, et preguntaven si al final voldries intervenir, i si la resposta era positiva t’havies de registrar en un imprès que et facilitaven. A ningú se li escapa que si bé algun assistent ja podia tenir clara la seva intervenció abans de començar la reunió, la majoria dels assistents això no ho podem saber per anticipat ja que depèn de cóm es desenvolupi l’acte. En aquestes condicions em vaig negar a registrar-me i vaig decidir penjar les meves observacions al blog; aquí no cal que m'identifiqui, tothom sap qui sóc.

Segurament algú pensarà que això que explico avui són temes menors, i és cert. Però els petits detalls acostumen a ser els més fàcils de resoldre. Doncs apa, posem-nos-hi!