Els barcelonins no sabrem mai quants milions dels nostres euros es gasta l’equip de govern en propaganda política mal disfressada d’informació municipal. Els màxims dirigents del nostre ajuntament, encapçalats per Hereu & Martí (tanto monta...), són molt conscients que facilitar la xifra global esdevindria un gran escàndol ciutadà i, en conseqüència, ja es preocupen de dividir-la en diverses partides i maquillar-la tant com poden perquè no se’n pugui treure l’entrellat. Comptabilitat creativa en diuen alguns d’aquestes peculiars pràctiques comptables. I és que de malgastadors no hi ha dubte que en són però de tontos no en tenen un pèl. Avui em centraré en dues revistes municipals que s’envien puntualment cada mes a totes les llars barcelonines.
Una d’aquestes revistes és de caràcter general sobre la ciutat i porta per títol Informació Barcelona. Hi domina sense manies el color vermell corporatiu dels socialistes, i tranquil·lament es podria subtitular com a publireportatge de l’alcalde Hereu. No és cap secret que aquest ajuntament té una tendència innata a barrejar interessos de partit amb interessos de ciutat i Martí & Hereu (...monta tanto) deuen pensar que una certa confusió entre institució i partit a l’hora d’anar a votar pot ser convenient pèls seus interessos. L’altra revista és específica per a cada un dels deu districtes en que està dividida la ciutat i tracta temes relacionats amb els barris de la ciutat; en el cas que ens ocupa, aquesta revista porta el títol de Barris de Sarrià-Sant Gervasi. Hereu, que viu a Les Corts, s'ha contingut i només hi surt retratat tres vegades.
Ambdues revistes estan impreses a tot color i utilitzen un paper de qualitat. Fins i tot tenen algun anunci tot i que sempre són anuncis del propi ajuntament o institucions afins, o sigui que tot queda sota control. A banda dels anuncis pròpiament dits, els textos d’ambdues revistes són pura propaganda, no propaganda de la ciutat i/o del districte sinó una escandalosa propaganda política de l’alcalde en particular i de l’equip de govern en general, una publicitat que en comptes de pagar-se-la ells o el seu partit ens la fan pagar a tots els barcelonins, ens agradi Jordi Hereu i el seu equip o no ens agradi, el votem o no el votem.
Fa pocs dies s’han rebut les revistes corresponents al mes de febrer. De les dotze pàgines que té la revista generalista l’alcalde només surt fotografiat en cinc. Sense comentaris. Aquest mes el tema de l’esquiada del 2022 és tractat des de diversos angles en varis articles que tenen títols tan curiosos com, per exemple, “Barcelona vol tornar a reviure el somni olímpic”, confonent la voluntat de l’alcalde amb la voluntat dels barcelonins o simplement amb el sentit comú més elemental. Cal recordar que el projecte fantasma del senyor Hereu (així el defineix un conseller de la Generalitat, poca broma!) ni tan sols ha rebut el suport de tots els partits polítics de l’equip de govern municipal.
El súmmum de l’estupidesa és l’enquesta de la pàgina tres, tot un clàssic, on es demana a sis ciutadans la seva opinió sobre algun equipament o sobre alguna actuació municipal concreta. Es tracta d’una secció fixa i aquest mes demanen l’opinió sobre uns equipaments de salut que tenen previst construir a Sarrià. Les sis respostes són: “Perfecte...” (Àdria), “La zona està molt bé...” (Anna), “Està molt bé...” (Cristina), “...està bé...” (Josep), “Me parece bien y muy importante...” (Juana, la quota bilingüe que no falti!), i “Em sembla genial...” (Raimon). Òbviament les respostes a aquestes enquestes sempre són afirmativament entusiastes, sigui quina sigui la pregunta, doncs ja es cuiden que no tingui cap altre resposta possible. Us agradaria que us toqués la rifa de Nadal? És clar que sí, estúpid, quines preguntes de fer!
Una d’aquestes revistes és de caràcter general sobre la ciutat i porta per títol Informació Barcelona. Hi domina sense manies el color vermell corporatiu dels socialistes, i tranquil·lament es podria subtitular com a publireportatge de l’alcalde Hereu. No és cap secret que aquest ajuntament té una tendència innata a barrejar interessos de partit amb interessos de ciutat i Martí & Hereu (...monta tanto) deuen pensar que una certa confusió entre institució i partit a l’hora d’anar a votar pot ser convenient pèls seus interessos. L’altra revista és específica per a cada un dels deu districtes en que està dividida la ciutat i tracta temes relacionats amb els barris de la ciutat; en el cas que ens ocupa, aquesta revista porta el títol de Barris de Sarrià-Sant Gervasi. Hereu, que viu a Les Corts, s'ha contingut i només hi surt retratat tres vegades.
Ambdues revistes estan impreses a tot color i utilitzen un paper de qualitat. Fins i tot tenen algun anunci tot i que sempre són anuncis del propi ajuntament o institucions afins, o sigui que tot queda sota control. A banda dels anuncis pròpiament dits, els textos d’ambdues revistes són pura propaganda, no propaganda de la ciutat i/o del districte sinó una escandalosa propaganda política de l’alcalde en particular i de l’equip de govern en general, una publicitat que en comptes de pagar-se-la ells o el seu partit ens la fan pagar a tots els barcelonins, ens agradi Jordi Hereu i el seu equip o no ens agradi, el votem o no el votem.
Fa pocs dies s’han rebut les revistes corresponents al mes de febrer. De les dotze pàgines que té la revista generalista l’alcalde només surt fotografiat en cinc. Sense comentaris. Aquest mes el tema de l’esquiada del 2022 és tractat des de diversos angles en varis articles que tenen títols tan curiosos com, per exemple, “Barcelona vol tornar a reviure el somni olímpic”, confonent la voluntat de l’alcalde amb la voluntat dels barcelonins o simplement amb el sentit comú més elemental. Cal recordar que el projecte fantasma del senyor Hereu (així el defineix un conseller de la Generalitat, poca broma!) ni tan sols ha rebut el suport de tots els partits polítics de l’equip de govern municipal.
El súmmum de l’estupidesa és l’enquesta de la pàgina tres, tot un clàssic, on es demana a sis ciutadans la seva opinió sobre algun equipament o sobre alguna actuació municipal concreta. Es tracta d’una secció fixa i aquest mes demanen l’opinió sobre uns equipaments de salut que tenen previst construir a Sarrià. Les sis respostes són: “Perfecte...” (Àdria), “La zona està molt bé...” (Anna), “Està molt bé...” (Cristina), “...està bé...” (Josep), “Me parece bien y muy importante...” (Juana, la quota bilingüe que no falti!), i “Em sembla genial...” (Raimon). Òbviament les respostes a aquestes enquestes sempre són afirmativament entusiastes, sigui quina sigui la pregunta, doncs ja es cuiden que no tingui cap altre resposta possible. Us agradaria que us toqués la rifa de Nadal? És clar que sí, estúpid, quines preguntes de fer!
7 comentaris:
esteu ben arreglats! :( i no t'hi facis mala sang, els grans partits són com les franquícies, hi ha un podrimener de gent que les vota sense qüestionar-se res. O canviem de democràcia o això d'anar a votar no té "arreglu" :(
Clidice,
Em resisteixo a acceptar que això "no té "arreglu", seguiré fent el què pugui per intentar regenerar el sistema des de fora, i si al capdavall si les meves homilies només serveixen per fer emprenyar algun polític ja les dono per bones.
Sí, i ben aviat ens renovaran la guia urbana.
Per mi que la qualitat del paper i l'encuadernació estan estudiades per que duri just quatre anys.
Quin crack del depsilfarro, n'Hereu! No en tenia prou amb el superblog millonari que també ha d'imprimir revistes de propaganda.
Joan,
Hi ha molta gent que en viu d’aquesta guia urbana. Mira’t la última pàgina i veuràs perquè ho dic.
Miquel,
I aquestes revistetes són només la xocolata del lloro del negociat de propaganda del nostre ajuntament!
A casa meva, aquestes revistes van directament al contenidor de rebuig.
Al ser tòxiques per la salut dubto que es puguin reciclar.
Per cert, si ens apuntéssim a la llista robinson per tal de no rebre propaganda ens la continuarien enviant?
Podem demanar a l'agència de protecció de dades que ens esborrin de les seves llistes per no rebre-les mai més?
Xavi,
No tinc resposta per a les teves preguntes.
I sobre el grau de reciclatge d’aquestes propagandes en forma de revistes, com que sembla ser que només són tòxiques per a la salut mental no crec pas que provoquin cap problema a la planta de reciclatge de paper.
Publica un comentari a l'entrada