.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

diumenge, 15 de novembre de 2015

Morts de primera i morts de segona

Foto: Le Monde

De Barcelona a París hi ha menys de dues hores d’avió, i de Barcelona a Ankara, Beirut o Damasc una mica més, però tampoc tant més. Al món, dissortadament, d’atemptats terroristes amb dotzenes de morts i ferits se’n produeixen cada setmana, i els morts i ferits en atemptat són sempre persones innocents. És per això que quan, davant de determinats atemptats, no tots, veiem els polítics fent grans declaracions de rebuig i condemna, posant les banderes a mitja asta i participant en minuts de silenci, alguns ens preguntem pel motiu de la claríssima discriminació que fan d’uns morts respecte a uns altres. Alguns pensem que els morts no poden ser de primera i de segona, i no entenem que, per part dels poders públics, els morts de divendres a Paris mereixin més consideració i respecte que els que cada setmana moren una mica més lluny. Així, en les reaccions de les autoritats públiques alguns hi veiem una barreja d’hipocresia i cinisme. O potser només es tracta d’una manifestació pública d’impotència per resoldre un problema que, massa sovint, han provocat els mateixos polítics, per acció o per omissió. Pensem-hi!

6 comentaris:

Oliva ha dit...

ELS CULPABLES,OCULTS,ELS ESTATS QUE ELS HI VENEN LES ARMES A AQUESTA "XENTUSA"..."ENTERADO SRO.RAJOY"?.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Efectivament hi han morts i "morts" i el cinísme impera!

gloria abras pou ha dit...

Hi ha països on, per desgràcia, les matances en massa ja són habituals i quan les veiem a les notícies quasi ni en fem cas. Portem tota una vida davant de problemes que, pel que sembla, no veurem acabar. Quan una massacre es dóna en un pacífic i avançat país europeu, esdevé una immensa tragèdia perquè ens ve molt de nou i temem que aquests fets siguin només el principi d'una guerra que, malgrat tenir exercit, ens troba desarmats.
Els morts d'una banda o d'una altra, fanàtics o innocents de doctrines molt mal aplicades, tenen idèntic valor. Som nosaltres.

Daniel Vidal ha dit...

Tot i que el valor de les vides humanes és el mateix, la valoració que se'n fa, no. No només és una cosa dels polítics, sino també de la gent. La d'aquí (i la d'allà).
És comprensible. Entra en el concepte primitiu de "tribu". La "nostra" vs. la d'altres.
Fa molt de temps que la premsa "seriosa" (i el periodisme en general, amb poces excepcions) va deixar de ser-ho justament per això, perque va deixar d'informar de les coses llunyanes, però importants, per dedicar-se a les banalitats properes. I així ens va.

luis ha dit...

Miquel, que consti que el teu blog m´encanta pero no hi estic gens d´acord. Jo pensava com tu, però ara ja no. Per mi no hi han morts de primera i morts de segona. Simplement hi han morts que t´afecten més que altres. I es normal i llògic. Jo no veig cinísme per cap costat.
Els polítics no fan discriminació. Si són del país veí i tenen moltes coses en comú, és normal que es solidaritzin mes.
Si hi ha un atemptat al barri de Gràcia i un altre a Lisboa, és normal que t´afecti més el del barri de Barcelona per proximitat tot i que no coneguis a ningú.

Miquel Saumell ha dit...

Agraït pels vostres comentaris. Segueixo pensant que hi morts de primera i morts de segona, tal com es demostra cada dia mirant la premsa i, també, llegint les vostres aportacions.

De l'atemptat d'avui a Bamako, per exemple, la setmana que ve ja no en parlarà ningú. Vull dir que no se'n parlarà aquí, a Bamako és clar que en parlaran, perquè s'ho miren des del lloc dels fets.

Per exemple, sobre el comentari del Luis: l'entenc però sento discrepar, a mi sí que m'afecta molt que hi hagi un atemptat a Lisboa, allà també hi tinc família directa. El que dèiem, les circumstàncies personals fan que la valoració d'uns i altres sigui diferent.