Si jo fos de la CUP

Si jo fos de la CUP, segurament també m’emprenyaria amb la pressió que estan rebent els cupaires per investir Mas, i des d’una visió molt tancada de la situació política puc arribar a entendre que estiguin molestos. Però dit això, ells també han d’entendre que la majoria dels independentistes ni són de la CUP ni hi simpatitzen, i l’actitud de desgast de la CUP —desgast del candidat i, conseqüentment, desgast del procés— encara molesta més, i a molta més gent. La CUP no sembla ser-ne conscient i, si en fos, encara seria més greu.

Si jo fos de la CUP, treballaria de valent buscant clientela nova per tal d’intentar aplicar en el futur les meves idees polítiques per mitjans democràtics. Però, mentrestant, sent conscient que la força parlamentària de la CUP es limita a deu escons, no posaria els entrebancs que estan posant per fer descarrilar el procés. Ara no és el moment de dissenyar el futur econòmic i social de Catalunya, i menys encara d’aplicar el model de l’últim partit de Catalunya en representació parlamentària. Això seria antidemocràtic.

Si jo fos de la CUP, intentaria fer veure als meus companys de partit que la CUP confon els temps. Ara cal treballar per fer de Catalunya un país independent, i en aquesta tasca ens necessitem tots treballant alhora i sense fer-nos la traveta. I tots vol dir tots, no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú. Ara no s’ha de decidir com serà la Catalunya del futur, això s’anirà decidint cada quatre anys mitjançant les eleccions. Tant costa d’entendre?

Si jo fos de la CUP, veient el trist espectacle d’aquests dies, em donaria de baixa immediatament. El candidat es va equivocar oferint a la CUP unes contrapartides que, al meu entendre, eren del tot inacceptables, però dijous ja va quedar perfectament clar que els de la CUP només se’l volien torejar, i segurament no quedarà cap altra opció que anar a unes noves eleccions. És trist reconèixer el fracàs però com més es tardi a fer-ho més costos tindrà per tothom.