.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 25 de juny del 2018

El respecte se l’han de guanyar

A partir de determinades interlocutòries i sentències judicials més que sorprenents que s’han fet públiques darrerament, molt objectades per una bona part de la societat, sovint se’ns diu que les decisions judicials s’han de respectar sempre, encara que no les compartim i hi discrepem. Doncs bé, per més que ens ho demanin, no es pot pretendre que la ciutadania respecti determinades decisions judicials amb les quals hi discrepa una bona part de la societat. El respecte ciutadà que es reclama pels jutges ni és automàtic ni surt de franc; els jutges se l’han de guanyar diàriament amb la seva feina. Els jutges no poden pretendre que els ciutadans els respectem si ells, abans, ens han demostrat que, mitjançant algunes interlocutòries i sentències, no respecten la ciutadania que els paga el sou. I aquí podríem parlar d’algunes decisions judicials recents que tots tenim al cap i que fan posar vermell a qualsevol persona que cregui en un sistema judicial democràtic i respectuós amb la ciutadania. En definitiva, contràriament a les pretensions d’alguns, en una democràcia els ciutadans no estan al servei dels jutges. És exactament al revés.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A titol personal, respectaré lleis i jutges, quan les unes i els altres, siguin votats per la ciutadania. I potser ni així, segons m'ho miro, m'esgarrifa saber que "un sol jutge/jutgessa" por jutjar una sola persona i que aquesta persona se juga la llibertat i el patrimoni, per la decissió gaire be "divina" del juztge. Son molt pocs ells i jutjen a molts (tots nosaltres).
Mols diràn que ja hi han els advocats de defensa o acusació ...que demostrarán tal o qual cosa .... Però la realitat és que l'ultima decisió la pren un sol home o dona (el jutge que toqui) i si no hi estás d'acord, apa ... a recorrer a instàncies superiors, on potser hi haurà algúns més (a tot estirar 12) ja m'enteneu ... ¿creieu que les nostres vides, llibertat, patrimoni i seguretat han d'estar en mans de tant poca gent? i sense haver-la triat ?. Aqui no val la resposta que aixó no es pot triar perque no hi entenen i no sabem quin es millor o pitjor... aixó no és una raó. Tots aquells poders que s'axequin pel damut de les societats, ha de ser triats per elles mateixes. Que es postulin jutges i Magistrats amb un programa judicial. Als jutges ningú els questiona ... cada dia anem més enrera com les crancs.