(Article original publicat el 3/7/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1972, pàg. 2)
La situació sanitària de la pandèmia està bastant controlada, i com que el problema sanitari va minvant, ara les autoritats s’estan centrant a intentar apaivagar les conseqüències econòmiques negatives de la pandèmia, les quals, a dia d’avui, es fa difícil concretar quin abast concret podran tenir. Mentrestant, però, des de l’administració es destaca també que la gestió pública ha estat exemplar, fins al punt que ja es parla de concedir reconeixements públics als funcionaris que han tingut més visibilitat pública en la gestió de la pandèmia. Però de medalles no se’n pot concedir cap administració. Aquí tothom ha comés errors, i totes les administracions tenen la seva part de responsabilitat d’una gestió manifestament millorable. I a ningú se li escapa que, en alguns casos, serà la justícia qui haurà de dir l’última paraula. És el cas, per exemple, de la gestió i supervisió pública de les residències de gent gran, públiques i privades. Considerant les moltes persones mortes que en aquests establiments no han tingut l’assistència sanitària a la qual tenien dret, seria molt estrany que cap responsable polític acabés pagant conseqüències penals per una gestió tan poc edificant.
Sobre les conseqüències econòmiques de la pandèmia, semblaria que encara no som prou conscients del desastre que ens està caient al damunt. Fa pocs dies l’FMI va empitjorar dràsticament les seves previsions per a l’estat espanyol, estimant una caiguda del PIB del 12,8 per cent per a aquest any. Si aquesta dada s’acaba confirmant, és per posar-se a tremolar. Per altra banda, la gestió dels ERTOS no ha funcionat correctament, i la culpa és en bona part de l’administració que està gestionant aquesta eina pensada per ajudar treballadors i empreses. De fet, però, un ERTO no deixa de ser una manera d’amagar una situació real d’atur que més tard acabarà aflorant. El fet és que transcorreguts més de tres mesos des que la figura dels ERTOS es va posar en marxa, alguns treballadors no han cobrat ni cinc. És d’esperar que es vagin resolent aquests problemes que estan deixant milers de famílies sense ingressos.
La prova del cotó per comprovar les conseqüències econòmiques està a l’abast de tothom. Només cal sortir al carrer i observar la quantitat de locals comercials que fins al mes de març tenien una activitat més o menys normal i ara es troben tancats amb el cartell d’“es lloga”. La gent que treballava en aquests negocis s’ha quedat sense feina, i no els serà fàcil que en trobin una altra. Tot plegat no pinta bé.
La situació sanitària de la pandèmia està bastant controlada, i com que el problema sanitari va minvant, ara les autoritats s’estan centrant a intentar apaivagar les conseqüències econòmiques negatives de la pandèmia, les quals, a dia d’avui, es fa difícil concretar quin abast concret podran tenir. Mentrestant, però, des de l’administració es destaca també que la gestió pública ha estat exemplar, fins al punt que ja es parla de concedir reconeixements públics als funcionaris que han tingut més visibilitat pública en la gestió de la pandèmia. Però de medalles no se’n pot concedir cap administració. Aquí tothom ha comés errors, i totes les administracions tenen la seva part de responsabilitat d’una gestió manifestament millorable. I a ningú se li escapa que, en alguns casos, serà la justícia qui haurà de dir l’última paraula. És el cas, per exemple, de la gestió i supervisió pública de les residències de gent gran, públiques i privades. Considerant les moltes persones mortes que en aquests establiments no han tingut l’assistència sanitària a la qual tenien dret, seria molt estrany que cap responsable polític acabés pagant conseqüències penals per una gestió tan poc edificant.
Sobre les conseqüències econòmiques de la pandèmia, semblaria que encara no som prou conscients del desastre que ens està caient al damunt. Fa pocs dies l’FMI va empitjorar dràsticament les seves previsions per a l’estat espanyol, estimant una caiguda del PIB del 12,8 per cent per a aquest any. Si aquesta dada s’acaba confirmant, és per posar-se a tremolar. Per altra banda, la gestió dels ERTOS no ha funcionat correctament, i la culpa és en bona part de l’administració que està gestionant aquesta eina pensada per ajudar treballadors i empreses. De fet, però, un ERTO no deixa de ser una manera d’amagar una situació real d’atur que més tard acabarà aflorant. El fet és que transcorreguts més de tres mesos des que la figura dels ERTOS es va posar en marxa, alguns treballadors no han cobrat ni cinc. És d’esperar que es vagin resolent aquests problemes que estan deixant milers de famílies sense ingressos.
La prova del cotó per comprovar les conseqüències econòmiques està a l’abast de tothom. Només cal sortir al carrer i observar la quantitat de locals comercials que fins al mes de març tenien una activitat més o menys normal i ara es troben tancats amb el cartell d’“es lloga”. La gent que treballava en aquests negocis s’ha quedat sense feina, i no els serà fàcil que en trobin una altra. Tot plegat no pinta bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada