.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 7 d’agost de 2020

Junqueras i Puigdemont

(Article original publicat el 31/7/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1976, pàg. 2)

El director de la televisió pública catalana va entrevistar la setmana passada els dos líders dels partits polítics que promouen una Catalunya independent. El primer entrevistat va ser Junqueras, i tres dies després va entrevistar Puigdemont. Podem prescindir perfectament de valorar aquestes entrevistes perquè la diferència va ser tan aclaparadorament favorable a un d’ells que no tindria cap sentit engegar ara un debat al respecte. Només la militància més creient i entusiasta pot negar una evidència que els espectadors van poder constatar comparant les dues entrevistes.

La ciutadania que opta per una Catalunya independent va i anirà creixent. Com més maltractin des de Madrid el món independentista, més independentistes sorgiran. Agradi més o menys, les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya aniran, com les anteriors, sobre independència sí o independència no. I, a Catalunya, de partits genuïnament independentistes amb possibilitats de protagonisme polític només n’hi ha dos, els liderats per Puigdemont i Junqueras. Es presentin o no com a caps de llista, un dels dos guanyarà. La resta de partits treballen, cadascú amb els seus matisos, per una Espanya unida i, si el meu nas no em falla, tornaran a perdre estrepitosament les eleccions.

No m’oblido de la CUP, que teòricament també és un partit independentista, però últimament estan més entretinguts en altres temes que a Catalunya ens queden una mica lluny. Què ens ha d’importar als catalans independentistes si a Madrid (Espanya) tenen un rei o un president de la república? Entre poc i res. Els espanyols faran allò que més els convingui, i si volen mantenir el sistema franquista actual, ja s’ho faran. Franquista, sí, perquè la monarquia la va decretar el dictador Franco l’any 1969, i mai s’ha sotmès a votació de la ciutadania. Però, sigui com sigui, nosaltres, els veïns de l’est, haurem de ser respectuosos amb la voluntat dels espanyols.

Després tenim les enquestes, però no me les he cregut mai. Les empreses que fan enquestes sempre treballen a favor de qui les paga, i en qualsevol cas només són útils per veure tendències al llarg del temps. I si les enquestes de dretes i d’esquerres coincideixen, potser es pot fer la mitjana, però sense anar més enllà. Ja per acabar, encara no sé què votaré. I si ho sabés, trobaria de mal gust dir-ho en públic; no ho he fet mai. Sí que sé del cert què no votaré: ni partits que van donar suport al 155, ni partits unionistes, ni partits que prenen les seves decisions lluny de Catalunya.

1 comentari:

luis ha dit...

1- No han anat ni aniran mai sobre independència sí o independència no. Queda molt clar.
2- Tornaran a perdre estrepitosament les eleccions com al 2017 que les va guanyar Ciutadans amb Inés Arrimadas al capdavant? Guanyar en escons no vol dir guanyar en vots. No t´equivoquis.
3- Dius que no votaràs partits que prenguin les seves decisions lluny de Catalunya.I si les decisions es prenen a Waterloo els votaràs?