.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 d’octubre de 2020

El paper de la premsa

(Article original publicat el 9/10/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1986, pàg. 2)

Hi ha periodistes que des del seu diari es dediquen a fer activisme polític, i n’hi ha d’altres que es limiten a exercir estrictament de periodistes. Aquests últims, els que no prenen partit per cap opció política, són al meu entendre més creïbles. Però quan s’acosten eleccions la premsa sempre fa les seves apostes, no només en el sentit d’intentar predir qui les guanyarà sinó en el paper menys galdós d’apadrinar o donar suport, ni que sigui de forma indirecta, a alguna candidatura. Amb les eleccions catalanes que tindran lloc el 14 de febrer de l’any que ve, aquest fenomen s’està tornant a repetir. La “premsa de partit” és molt avorrida, i seria bo que els periodistes i les empreses editores es mantinguessin al marge de la lluita política dels partits. Però les coses són com són, i el fet és que davant d’unes eleccions molts mitjans mostren una determinada posició política.

Resulta interessant fer un seguiment de la premsa de Madrid. Per entendre una mica com ens veuen als catalans des de la metròpoli, cal llegir també la premsa de Madrid. No cal dedicar-hi massa temps, només amb una fullejada diària és suficient. I et vas fent una idea no només de com ens veuen sinó, també, de quina determinada manera els agradaria que els catalans votéssim. Així, d’un temps ençà la premsa de Madrid es dedica a parlar molt elogiosament d’un determinat partit independentista català i dels seus dirigents. Quan dic premsa de Madrid estic pensant en El País, El Mundo, ABC, La Razón, Público i El Diario, aquests dos últims en format exclusivament digital. Però en aquest paquet també hi podríem incloure altres diaris més nostrats, com La Vanguardia i El Periódico.

Com dèiem abans tots aquests mitjans parlen bé d’un determinat partit català i dels seus líders. Han fet una aposta política clara i cada dia que passa s’hi ratifiquen. Ara ja no dissimulen. Ara ja no incideixen tant en les franquícies catalanes dels partits unionistes del 155, ja que a Madrid són molt conscients que cap d’aquestes opcions no guanyarà les eleccions catalanes. Ni tan sols totes sumades assolirien la majoria absoluta del Parlament. I d’això van aquestes eleccions. Definir-les com a plebiscitàries no agrada al món unionista, però això va de blocs, el bloc unionista i el bloc independentista. I si guanyés el bloc unionista, cosa que tot indica que no passarà, els unionistes serien els primers a llegir les eleccions en clau plebiscitària. I si guanyen els independentistes, aquests també en faran una lectura plebiscitària.

Cap comentari: