És lícit canviar de regles a mig partit?

(Article original publicat el 18/6/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2022, pàg. 2)

S’han publicat dos escrits en els quals dirigents importants dels dos partits majoritaris partidaris d’una Catalunya independent s’han posicionat sobre què cal fer a partir d’ara, i també sobre quin significat va tenir el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Aquests escrits han causat estranyesa, no només entre les respectives militàncies sinó també entre la ciutadania en general. Es poden entendre com unes rectificacions públiques respecte del que aquests partits havien manifestat fins ara. No cal dir que les respectives militàncies no s’han posicionat en contra d’aquestes rectificacions, però això formaria part de la pràctica habitual de les persones que opten per militar en un partit polític, amb tot el que això comporta.

L’objectiu sembla ser descafeïnar l’1 d’octubre, però la realitat és que en aquell referèndum es va votar sobre el que es va votar, és a dir, sobre la independència de Catalunya. I amb aquest objectiu, la gent que es va acostar a les urnes ho va fer sota l’amenaça de rebre les garrotades policials espanyoles al crit de “a por ellos”; per tant, no els diguis ara a aquestes persones que l’objectiu de la votació no era la independència de Catalunya sinó una altra cosa que alguns dirigents ara s’han tret de la màniga. La ciutadania es mereix un respecte per part de la classe política, i els articles publicats ara semblen anar en la direcció contrària. Hi ha uns pactes signats entre els partits independentistes que diuen el que diuen i han servit per formar govern, i ara no es pot dir que allò és paper mullat. Ningú pot defensar que sigui lícit canviar de regles a mig partit.

Es pot entendre que per les seves circumstàncies personals uns dirigents polítics empresonats hagin canviat d’opinió, però pretendre transformar un canvi d’opinió política en una burla a la ciutadania potser és anar massa lluny. Sempre he defensat que als exiliats, als empresonats i als milers de ciutadans que encara es troben sota l’amenaça judicial contra el moviment independentista no se’ls hauria de criticar mentre no puguin normalitzar la seva situació. I també he defensat que per sortir de la presó tenen tot el dret a fer el que considerin convenient. Ara bé, que no ens vulguin vendre això com una relectura dels fets que van passar fa quatre anys. Que no ens intentin fer passar bou per bèstia grossa. Si ara hi ha un canvi radical de posició (vull pensar que el 2017 no ens van enredar) s’ha de poder criticar amb tot el rigor. La ciutadania no es mereix aquesta presa de pèl.