El decreixement no és la solució

(Article original publicat el 16/7/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2026, pàg. 6)

Des que fa un any i mig va aparèixer la pandèmia de la COVID-19 escoltem i llegim que una de les conclusions amb la que tothom hauria de coincidir és que cal canviar el funcionament de la nostra societat. I plantejat així, en genèric, hi podem estar d’acord. Sempre hi ha aspectes subjectes a millora, i la nostra societat hauria d’anar evolucionant per tal de millorar el seu funcionament polític, econòmic i social. Sense entrar en concrecions, crec que en això tothom coincidiria.

El problema sorgeix quan pretenem concretar quins canvis s’haurien d’implementar, i a ningú se li escapa que això depèn de qui respongui la pregunta. No és igual preguntar-ho a un militant d’esquerres que a un de dretes, a un convençut de l’oferta comunista que a un defensor de l’economia de mercat. Si comparem el funcionament del capitalisme del segle XX amb com van evolucionar les societats comunistes de l’Europa de l’Est fins a la caiguda del Mur de Berlín, és una obvietat que el món capitalista va evolucionar d’una manera molt més positiva. Però que es defensi el capitalisme no vol dir, ni molt menys, que tot el que es fa en nom del capitalisme sigui correcte, ja que per evitar abusos s’han d’establir controls i prioritats, i no sempre s’ha actuat amb l’encert requerit.

És millor que hi hagi una sana competència, o que tot estigui tallat pel mateix patró, encara que això representi igualar per baix i, per tant, empobrir la societat? Resulta inacceptable que les esquerres més ideologitzades pretenguin imposar a tothom la recepta única del decreixement. Igualment  inacceptable és que alguns apòstols del capitalisme defensin la llei de la selva i el campi qui pugui. Els extrems sempre són dolents. Una societat lliure no vol dir una societat sense normes. S’ha de donar tota la protecció que calgui a la població més desfavorida, i si d’això alguns en diuen socialisme tampoc obrirem ara un debat semàntic.

En l’espai limitat d’aquest article no hi ha lloc per entrar en moltes concrecions. La pandèmia ens ha ensenyat que s’ha de canviar la societat? Segurament sí, però abans de l’aparició de la pandèmia aquesta necessitat de canvi i millora ja la teníem sobre la taula. Ara bé, no està gens clar que aquests canvis hagin de passar pel decreixement salvatge i la desindustrialització, com prediquen les esquerres. Tancant empreses els llocs de treball desapareixen, i amb la taxa d’atur que tenim la recepta no és tancar empreses sinó crear-ne de noves. I si aquesta pandèmia ens hi ajuda, benvinguda sigui.