.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 27 de maig del 2022

Dress code, uns apunts

(Article original publicat el 20/5/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2070, pàg. 2)

No és el mateix vestir-se per anar al despatx que per anar a la platja o a buscar bolets. Al marge de com ha de ser l’amplada dels pantalons, les solapes, les corbates, etc. segons marqui la dictadura de la moda, tinc el meu dress code particular. He estat molts anys treballant a la Via Laietana, al davant de l'antic Cine Princesa, una zona pròxima al port i plena d'agències de duanes i consignataris de vaixells. Per la mena de gent que tractava gairebé sempre anava disfressat amb vestit i corbata, sempre de seda natural, i de les quals n'he acumulat més de cent cinquanta. Per mi, mudar-me implica prescindir de la corbata.

Vestit fosc o clar, segons l'època de l'any, però el color marró queda reservat per anar a buscar bolets. Sabates fosques i ben enllustrades, això no cal dir-ho. Ara les normes s'han relaxat, fins al punt que hi ha qui combina americana i corbata amb unes sabates de color marró clar, una barreja que no guanyarà mai la lliga del bon gust. En podem atribuir el copyright als polítics comunaires i als d'Esquerra els quals, abans d'accedir als càrrecs institucionals, no es plantejaven com vestir-se i calçar-se per anar a segons on, bàsicament perquè a segons on no tenien costum d’anar-hi; fins i tot el MHP Aragonès ha caigut en aquestes pràctiques. Ara, però, si cal, imparteixen doctrina política als llocs més exclusius, com el Círculo Ecuestre.

Uns apunts bàsics sobre la camisa. Millor si és llisa o amb ratlles molt fines, blanca o blau cel. Així, ratlles gruixudes, quadres, estampats i camises negres i marrons també quedarien reservats per anar a buscar llenegues, molt apreciades a Igualada, tot i que jo prefereixo els rovellons. Si portes americana, la camisa sempre ha d'anar per dins dels pantalons, justament al contrari que normalment fa el senyor Junqueras. Més enllà dels Pirineus en aquests detalls s'hi fixen molt, fins al punt que portar la camisa per fora pot dificultar el tancament d'una operació. Podeu riure per sota el nas si voleu, però és així.

Sobre el coll de la camisa, a mesura que l'angle s'acosta als 180° més possibilitats hi ha que la persona sigui de dretes. A Madrid se'n veuen molts més que a Barcelona, ja que a Catalunya el PP no deixa de ser una opció política residual. Podríem parlar també de la combinació d'americana i corbata amb pantalons texans estripats, o amb calçat esportiu de colorets i sola blanca, però mencionant-t'ho ja ho dono per comentat. I no és cert que sobre gustos no hi hagi res escrit, aquí en teniu una nova prova.