Subvencions públiques

Algunes persones que treballen per a entitats privades tenen com a objectiu prioritari de la seva activitat anar recollint subvencions públiques per tal de mantenir-les operatives. Tot gira al voltant de la subvenció pública. L'esquema mental és ben senzill: estem convençuts que ens mereixem la subvenció, i si l'administració no ens la dóna, no podrem fer aquella activitat que teníem programada. Són persones que es podrien qualificar de poc imaginatives, i no se'ls acut considerar la possibilitat de finançar els seus actes per altres vies.

La meva manca de simpatia per les societats subvencionades amb fons públics no és cap secret d'estat. Tampoc m'agrada gens que qui concedeix la subvenció, sigui un polític o un funcionari, actuï com si l'entitat subvencionada li degués algun favor. Això està passant. Polítics i funcionaris s'han de limitar a gestionar administrativament les subvencions, però de tant en tant obliden que els diners que les alimenten no són seus. I de vegades no només actuen com si ho fossin, sinó que pensen més en els seus interessos particulars.

D'entrada, les subvencions públiques s'haurien de suprimir i, a partir d'aquí, començar a gestionar els ajuts partint de zero. Així, a qui acredités la necessitat peremptòria de rebre un ajut públic, endavant amb la subvenció, però qui no pogués justificar-la s'hauria de buscar la vida al marge dels diners públics. I amb subvenció o sense, els organismes públics s'haurien de limitar a facilitar les activitats cíviques, i no a posar bastons a les rodes i entrebancs burocràtics a les iniciatives privades del veïnat.