Es burlen del ciutadà

Un dijous a la tarda el carter deixa una carta certificada con acuse de recibo a l’habitatge d’un ciutadà. Se li notifica la resolució d’un organisme oficial espanyol per la qual se li denega el pagament d’uns diners que li deuen des de fa uns anys. A la carta li donen un termini màxim de tres dies hàbils per respondre, és a dir, la data límit és el dimarts següent.

L’endemà, divendres, el ciutadà veu a la web de l’organisme oficial que per presentar una instància i que li posin el segell d’entrada a la còpia ha de demanar cita prèvia. Ho ha de fer, necessàriament, trucant a un telèfon que comença per 91. Hi truca, i després d’alguns intents fallits pot parlar amb una persona que molt amablement li diu que no li poden donar cita prèvia amb tan poc temps.

Estem davant d’una trampa de l’administració pública, la qual sembla tenir només dos objectius: el primer, molestar i burlar-se del contribuent, i el segon, intentar estalviar-se afluixar la mosca. El contribuent perjudicat pot deixar-ho estar i renunciar a uns diners que són seus, o continuar amb un procés administratiu i judicial que va començar fa més de tres anys i que no hi ha manera de resoldre.

Com que el contribuent sap del cert que té raó, com també ho sap l’administració, ha optat per no rendir-se i continuar el viacrucis administratiu i judicial. De passada, ha aprofitat per recordar a l’administració que també reclama els interessos de demora, que seria el mateix que faria l’administració si el deutor fos el contribuent. Continuarà.