La flotilla de tornada

Un cop va arribar al seu final l’excursió pel Mediterrani de “la flotilla”, els nostres creueristes van tornar sans i estalvis per via aèria des d’Israel. I així com el viatge d’anada ja va quedar clar qui l’havia organitzat i finançat —la premsa estrangera ho va publicar amb tot detall, i aquí algun mitjà també se’n va fer ressò—, el cost de la tornada no ha tingut el mateix tractament per a tots els excursionistes. Així, veiem que a Europa hi ha governs seriosos que han passat el càrrec del viatge de tornada a cadascun dels viatgers, mentre que els governants d’altres països menys endreçats, com Espanya, han optat per incloure els costos de la tornada dels creueristes en els pressupostos públics, és a dir, a càrrec del contribuent. I, en alguns casos, amb premi afegit.

És el cas de l’exalcaldessa Colau, que no només ha format part d'aquesta excursió sinó que ha fet canviar el codi ètic de la seva colla política per poder optar a tornar a ser alcaldessa. Tots recordem amb quina orgullosa convicció els comuns defensaven les bondats del seu codi ètic, que ens deien era per evitar abusos. I ara veiem amb quin silenci tan cridaner assisteixen a l’enterrament del codi abans de poder-lo aplicar. És més vell que l’anar a peu, tinc els meus principis, però si no m’agraden quan me’ls haig d’aplicar a mi, en tinc uns altres. I, mentrestant, la soferta i obedient militància comunista calla.